Digitized by
GooqIc
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
0
I
V
Digitized by
Goosle
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Digitized by
o
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Fr. José María de Elizondo
MENOR CAPUCHINO
LA
Leyenda de San Francisco
SEGÚN LA VERSIÓN CATALANA DEL cFLOS SANCTORUM
FRAGMENTOS Y NOTAS
SEGUIDOS DE UNAS COPLAS DE FR. AMBROSIO MONTESINO
EN HONRA DE SAN FRANCISCO
BARCELONA
FIDEL GIRÓ, IMPKESOR: VALÈNCIA, 233
I9IO
Digitized by Gaogle
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
• • I
•« *
Y
fjrix
1 s
.
• 4
■ \
* ■ •• • •
lT.--
Go gle
y
\
#
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
LA
LEYENDA DE SAN FRANCISCO
SBGÚN LA VERSIÓN CATALANA DEL €FLOS SANCTORUM»
(FKAGMKNTOS V NOTAS)
Digitized by
Original from
UNIVERSfTY OF CALIFÒRNIA
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
L. Uüirassa: Museu lipiscopal dc Vich
SAN FRANCISCO
Y SUS TRES ÓRDEXES
Clisé (acilitado por «L’Avenç», dc la obra
dc Sanpcre Loscuatrocentistas catalanes
e la nofrra bcncría £a
rfoalunj-a faícne roc miracle :no
plaeu aar.car Irtf ftar loogrio
mir arlfo qm aquio fan contínuament cn la
granefamofa inuoranooKa oda mart oc
ocu a mon (errar ano noftre ícnyoi cnícnya
aquí alrrce grano miraclco per meriro ex
molrocofcwíanctarquc cxulaba bò:ra
tu ancomcxfancr Warclo oefanet ^cliu
oc íancr ^nrou ex fanrt Balaguer oc ma/
oona íancra tul apa oc barcbcn.c ex íarufa
iCfxrlarcfOjrragona c per molto oalrrce
que m hi loe q nalii m nomenar (cria lòcb.
^ïníprnal rrtollanoir roía notable oa/
quclla glenofa verge màrtir maoona íanr/
ia £ularia que rom nolhc parc íanct fran
ccírl) vmguc* oc rcrraoc mo:cs« c pxrrae
a barcbn.cn vna porha rapclla t fanrt roro
lau qui era la on to lo noítrc moneftir bny
cn la part on co buj la rapclla b fanct 1 ojv
ell ou fcrmonar aquefteo paulce. Bmtebo
mcuabaiarolpetialocuotiocn aquella glo
noia verge que ocu noe ba íçí oaoa maoo/
na íancra culana:rar otef) tou que oeu per
lo* íruo menre re en guarnia aquefla nurac
c per mente ítuo lo*» mur o oaqucfta eiurat
vrnoran encara tant auall qoc ranraian a/
queíta capella aricom ex íet appar oc p:c/
íenrecar oabano la nurar era fo:r poqua c
nou efttnia molt foia lou muro rello ancò
ara:pufo Uf loe ari faptaro que en aqurft
loeh btura vn notable moncftu tx furto ó
mon o:tx rtcomi loe voo per amo oc icía
crilí:
Iíximrxk: Primer lihre del Crestia, cap. LVIII,
València, 1483. Palmart*
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Fr. José María de Elizondo
•' n
MENOR CAPÜCHINO
LA
Leybnda de San Francisco
SEGÚN LA VERSIÓN CATALANA DEL «FLOS SANCTORUM»
FRAGMENTOS Y NOTAS
SEGUIDOS DE UNAS COPLAS DE FR. AMBROSIO MONTESINO
HN HONRA DE SAN FRANCISCO
BARCELONA
FIDEL GIRÓ, IMPRESOR: VALÈNCIA, 233
IÇIO
UNIVERS
Original from
OF CALI
LOAN staéx
Extracto del número extraordinarlo de la Revista
de Estudiós Fr*9$ciscanos ( abrll·mayo de 1910).
Con lat debidas licenetas.
Digitized by
Original from
UNIVERSITY 0F CALIFOJRNJA
A M1S HERMANOS
I 7 -. 11 v
07 £ 5 7
IVo
M A t \j
JAVIER Y LEANDRO
ALUMNOS, RESPECTIVAMENTE
DEL SEMINARIO PONTIFICIO DE COMILLAS (SANTANDER)
Y DEL COLEGIO SERÀFICO DE LECÀROZ
EN EL VALLE Y UN1VERSIDAD
DEL BAZTÀN (NAVARRA)
Nos, cum nullo horum indigeremus habentes
solatio sanctos libros, qui sunt in manibus no -
stris, maluitnus mittere ad vos renovare frater-
nitatem et amicitiam, ne forte alieni efficiamur
a vobis: multa enim tempora transierunt ex quo
misistis ad nos. Nos ergo in omni tempore sine
intermissione in diebus solemnibus, et ceteris
quibus oportet, memores sumus vestri in sacri-
ficiis quae offerimus, et in ob servat i 0 ni bus, sicut
fas est, et decet meminisse fratrum.
(I Machab., cap. XII, 9-11)
025
Digitized by
Original from
UNIV.ERSITY QLCAIIF-flRMJA
Original from
UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA
La “Leyenda“ (,) de San Francisco
segiín la versión catalana del “Flos Sanctoru:
cc
i. [ais a i]
(fragmkntos y notas)
Altre dia, com te deya la missa... apparague a mi lo
benaventurat sanct Ffrancescb, tot glorios, la salutatio
acustumada donant, la qual et aquesta: tLa pau del
Altisme sia ab tu >. Lo qual salude tots temps, ab feu
molt piadosa, molt humil, gratiosa e affectuosa.
(Libre de les Revelacions de Satuta Àngela de Fulgtno.)
RANCESC fo servent e amic del Altisme (2) e nasc en la
Ciutat de Cis, he fo mercader e visc vanament en lo segle
entro que fo en etat de .xx. ayns (3). Mes nostre Senyor lo
corregi abgran flagel d’enfermetat,e , l tresmudasobtament "
de mal en ben (4), ayxi que per esperit de profecia resplandi
[mantenent] *. 2. On con el fos pres una veguada ab homes
mots de Perusa e fo mes en una carcre f , los autres do-
lens, el sol s’alegrava; per que*n fo repres per los autres
E adones el lur dix: «Sapiats que eu d m’alegri per so [car] 9
encara sere eu aorat ayxi con sant per tot lo segles (5).
a sobtosament E. — b VEB ; naturalment P — c en un carçer VB .— d jo VEI,
— e EB, com V; Pom,
(l) Bn la literatura hagiogràfics medieval Legenda es la historia que se ha de
leer en la fiesta del Santo. (V. Hip. Delehaye, S. J , Les Légendes Hagiographiques ,
Bruxelles, Société des Bollandistes, 1906, Chap. I, pàg. 12.) El Floreio de Sant Fran-
cisco, vasta compilación del siglo xv, que preparo para la imprenta, traduce siempre la
voa latina legenda por lectura: esegund lo diu la Lectura » — En las notas que siguen al
texto, puede verse la explicación de las abreviaturas de las fuentes y manuscritos.
(2) 2 Cel., n. 3.
(3) Cel., Leg. liturg ., n. 2.—La Legenda prima, n. 2, de Tomàs de Celano y algunos
manuscritos de la Legenda adusnm chori del mismo ponen: Fere usque ad vigesimum quin -
tum aetatis suae annum. Cf. Baumgartner, Ei ne Quellenstudie tur Frantiskusleginde des
Jacobus de Voragine, pàg. 21. — Boehmer (H), Analekien tur Geschichte des Franciseus
von As si si . Tdbingen und Leipzig, Siebeck, 1904. pàg. 123, Regesten zur Geschichte des
Franciscus und der Franeiscaner 1182-1340.
(4) Cel., Leg. liturg., n. 2.
(5) 2 Cel., n. 4.
Digitized
byGoogle
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
— 8 —
NA veguada ana a Roma per causa de
devocio, e adones el se despula lo seu
vestiment, e*s vesti los vestimens d’un
paubre, e apres el se pausa devant la
glesa a de Sent Pere [entre ls] 6 pau-
bres, e aqui el menya paubrament ab
los paubres, e aquelo metex fera en la
sua vila si no li fos per vergonya dels
seus conoxens (i).
4. [215 b 1] Una veguada ana c
per gran neu per una selva, e aqui el
fo pres per layres d qui li demanaren
qui era; per que el lur dix e’is respos dient que el era crida de Deu. Els lo
gitaren vilment en la neu diens: «Jau aqui, rostic, crida de Deu» (2).
5. Molts homes nobies, clergues e lecs, meynspreada la pompa del segle,
s’aiusteren ab el; per que sent Francés lur ensenya que aemplissen • so que
ensenyava l’avangeli, e que reebessen paubretat e anessen per la via de la
santa simplicitat (3).
6. [215 b 1] Una veguada lo sant baro fo mot huyat-' ayxi co anava per
un cami; per que puya sobre un ase. Adones son companyo, qui avia nom frare
Leonart, dix entre si: «Con eu sia aytambe uyat con el, be s pensaren nostres
pares que eu degues mils cavalcar que el.» E adones lo sant baro devala/ del
ase e dix al frare: «No’s cove que eu cavalc e que tu vages a peu, per so cor tu
fust de pus noble linatge.» E adones lo frare, esbalayt se gita als peus de
sent Francés e li demana perdo (4).
• •
7. [215 b 2) En la festa de Pascha los frares apareleren les taules plus
noblament que no solien, ab blanques tovales c ab anaps * de veyreÀ E quant
a esgleya EV. — b VBE; P om. — c anava VBE .— d ladres VI % — e complissen VE .—
/ cansat /. — g descavelca B. — h spanclat I. — i taçes I. — ♦ vidre E V.
(1) 2 Cel., n. 8. Multotics fccisset con simtlc, niri notorum fuisset verecundia imfeditus.
(2) Cel., Leg . liturg ., n. 3. — Cf. Ltg. prima de Celano, n. 16.
(3) Cel., Leg. liturg n. 4. — He aquí una muestra de las groseras lecciones que afean à
menudo los textos impresos. El incunable de Kosenbach dice: «Molts homens nobles e amichs
menysprea: e aiusta ab si capellans e lechs» (fol. cclxviii r 2). — Las ediciones de Costi-
lla, 1514 y Amoros, 1524, reproducen la lección del incunable, omitiendo la palabra amichs
(fol. ccxii v 2 y fol. clxxxxiii r I respectivamente). La falsa lección està ya en el manus-
crito de Vich: «Molts homens nobles e amichs menysprea e ajusta a.'Si clergues e lechs, per
que sent Françe*ch los ensenya que complissen ço que ensenyave ravengeli» (fol. CCCXLII r l).
(4) 2 Cel., n. 31.
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
í
— 9 -
les vese sent Francés, el torna a enrere, e pres un ca pel d'un home paubre, qui
era aqui adones, e pausasse al seu cap, e tenc un basto en la ma, e ayxi el ixi
de fora. E apres el sona a la porta, dient c'om li dones almoyna per amor de
Deu. Perque'l feren intrar dins, e pausase en terra tot soL E quant o veseren
los frares els ne foren mot maravelats. El lur dix adones; < Eu viu una taula
aparelada honradament, mes no conegui que fos de paubres qui anassen per
portes» (i).
8. [216 a 1] Ama tant paubretat en si e en los autres que el apela • paubretat
dona sua. E avia gran enveya de tot home que el vis plus paubre de si, per so
car temia que fos per el sobrat (a). 9. On con encontres un home paubre una
veguada, el dix al seu companyo: «Gran vergonya nos ha feyta la paubresa
d’aquel paubre, e la nostra paubresa ha mot represa; car per les mies riqueses
e eu eleguda paubretat per dona mia; emperò mes relud 6 paubretat en aquest
home que en nos» (3).
10. Una veguada passava un paubre davant sent Francés e ac gran pietat
del. E adones lo seu companyo li dix; «Jaaia que paubre sia d’aver, per
aventura no*n ha pus ric de volentat en tota la provincià.» Per que sent Francés
li dix; «Despulat-vos tost la gonela e donats-la al paubre, e gitats-vos als seus
peus, a el dient que tu li est colpable.» E mantenent lo frare fe so que sent
Francés li avia manat (4).
11. Una veguada vengren tres femnes*, semblans en vestir e en cara,
enves sent Francés, e saluderen-lo en aytal manera: < Ben vengua la dona de d
paubretat.» E quant l’agren ayxi saludat, mantenent se foren partides [devant] •
el, que pus. no les vesec (5).
12. [216 b 1] Una veguada sent Francés estec ab lo senyor en Leon,
Cardenal de Senta Crou, per precs del Cardenal, e ayxi con el estava, una nuyt,
diables li vengren qui‘l feriren greument; per que el apela lo seu companyo e
dis-li tot lo feyt, dient: « Los diables son sayons/ de nostre Senyor, los quals
ha destinat El a punir los nostres falimens. Emperò eu no*m remenbra que li
aya negun nelet perque *, per misericòrdia de Deu, e per satisfacció eu no l’aya
lavat. Mes per aventura el ha gequits venir contra mi los seus sayons per so cor
eu estau en les corts dels grans barons, e per aventura los meus frares, qui son
a apelave tota hora EBV .— b reluu BEV. — c fembrei EV. — d na paubretat BE.
— t BEV; P om. — f aaig* BEV. — g om. per que... lavat B.
(1) 2 Cel., n. 61.
(2) 2 CeL, n. 83.
(3) 2 Cel., n. 84.
(4) 2 Cel., n. 85.
(5) a Cel., n. 93.
2
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OP CALIFÒRNIA
IO —
paubres * , no an de mi bona sospita per so cor se ponden pensar que eu aia grans
delits.» Per que, gran mati, el se partí del Cardenal, e sen ana al seu monestir (i)
13. [216 b 2] Un frare que fo companyo de sent Francés fo raubit * una
veguada estant en oracio, e vesec entre les seyles del cel una cesila plus digna
e de maravelosa glòria resplandent. E ayxi con el se maravelava a cuy estoyava
hom aytal nobla cadira, el ausi una vou dien: «Aquesta seila fo d'un dels
prínceps qui casegren en terra del cel, e ara es aparelada al humil en Francés.»
En apres el se leva de la oracio e demana a sent Francés, dient: «Que*t penses
de tu, pare?» E sent Francés li respos: «Es me viyares que eu sia gran
peccador» (2). He mantenent l’Esperit dix en lo coratye del frare: « Sapies que
vera fo la visio que as vista; car ha la seyla que es perduda per supèrbia levara
humilitat home humil» (3).
14. [217 a 1] En la ciutat de Roma eren una veguada sent Francés e sent
Domenec c davant lo Cardenal d’Ostía, qui fo en apres Apostoli d (4), e dix
lurs: «Per que no fem de vostres frares bispes e prelats, qui per ensenyament
e per exempli valguessen mes que*ls autres?» Adones fo entre los sants de
respondre longua contesso. Emperò sent Domenec* respos: «Senyer, els son
honrats en bo grau los meus frares si o sauben conexer, e ya, per mon voler,
eu no'ls ne dare poder que ya agen autra corona de dignitat» Apres ayso,
respos sent Francés, dient: «Senyer, per so son apelats los meus menors, que
no*s guausen fer mayors» (5).
•
15. [217 a 2] Sent Francés fo hom simple con a colom. On .per la sua
simplicia pregava totes les criatures que aguessen amor a lur Criator. Preyca
als aucells e fo ausit per els, e si be'ls se tocava no's partien d’el senes licencia.
Una veguada que el preycava, aurendoles/ cantaven, per que el les mana calar
he caleren (6). 16. A Portiuncula, costa lo seu estudi, una ciguala cantava en
una figuera soven, per que lo sant baro estes la ma e apelala, dien: «Sor mia,
ciguala, veni a mi.» E obedientment aquela li venc en la ma. E li dix: «Canta,
a los meus pobresde frares B. — b levat E; ariepat /. — c Domingo BEVI % — //Papa B ,
— t Domeoge B. — f oronetes El horanelles V .
(1) 2 Cel, ns. 119-120.
(а) Videor mihi maximus peccatorum, quoniam si aliquim sceUratum tanta fuisset Deus
misericòrdia prosecuius, dccuplo me sprriiuaJior esset. (2 Cel., n. 123.)
(3) 2 Cel., n. 123.
(4) El cardenal Hugolino, que mas tarde fue elevado al solio pontificio con el nombre
de Gregorio IX.
(5) 2 Cel., n. 148.
(б) Cel., Leg. liturg n. 7.
Digitized by Go.ogle
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
— II —
sor mia ciguala, e lausa lo teu Senyor.» Per que ela canta e no s partí d'el senes
licencia (i).
17. Perdona a luemes e a lanteses e a candeles, ayxi que no volc solar ab
la sua ma la resplandor.
Anava el sobre peres ab gran reverencia per esguardament d’aquel qui es
dit Pera.
Levava los verms de la carera per so que aquels qui'n passarien no'ls
calsiguessen; e a les abeles, quant fasia gran fret, fasia donar mel e bon vi, per
so que no perissen per raso de les gleyses.
Apelava totes les besties per nom de frare * (2). 18. Era mot plen de
maravelos gaug per l'amor del Críator, cant el guardava lo sol e la luna e les
esteles; e les convidava en l'amor del Criator (3).
19. El vedava que hom no li feses gran corona, dient: « Eu vul que'ls meus
frares simples agen par b en mi» (4).
20. [217 b 1] Un frare caec en gran temptació, per que's pensa que si el
avia un escrit de la ma de sent Francés que mantenent se partiria d’el la
temptació. Mes con lo frare no li o gauses dir, una veguada, sent Francés
l'apela a el, dient: «Aporta-m, fil, una carta e tinta per so cor eu hi vul escriure
alcunes lausors de Deu.» E quant les hi ac escrites, el li dix: «Pren aquesta
carta e guarda-la diligentment entro al dia de la tua mort» (5).
21. Dementre que sent Francés jasia enferm, aqucl frare se pensa que la
mort s'aprusmava a sent Francés e pensa's que gran consolacio auria si apres
la mort d’el avia la gonela de sent Francés. E apres poc de temps, sent Francés
l’apela, dient: «A tu liuri la mia gonela, ayxi que apres la mia mort sia tua
plenerament» (6).
22. [217 b 2] Una vegada que'l sant baro seia en la taula e parlava de la
paubresa de e Senta Maria e del seu Fil, sobtament d el se leva de la taula
sanglotan • dolorosament e ploran, e tot mulat de lagreraes el menya lo pa que
li era romaut (7).
23. [217 b 2] Gran reverencia donava sent Franses a les mas dels preveres
a frares B. — h part VEB. — t Madona E.—-d soptosament V. — e sanglotegan B.
(1) 2 Cel., 171.
(2) 2 Cel., n. 165.
(3) Cel., Ltg. titarg., n. 8.
(4) 2 Cel., n. 193.
(5) 2 Cel., n. 49.
(6) 2 Cel, n. 50.
(7) 1 Cel , n. 300. —... pauperia/em ieatat Virginis commemora/ quidam frater...; et
perfusus lacrimis supra nudam humum reliquum pastem manducat.
. _ .Digitized by
Goosle
Original from
UNIVERSITY OFCAL I FORMA
12 —
qui avien poder de sacrificar lo cors de Deu; per que motes veguades dina:
«Si a mi venia un Sant del cel e un prevere paubre, ans iria baysar les mas al
prevere que no faria al Sant. E diria al Sant: «Espera-t, sent Laurens, car
aquestes mas [tracten] * la paraula de vida e posexen alcuna cauta oltra la
humanitat» (i).
24. [218 a 1] Con el s’aprutmes als sens estremí dies el fo malaute
longuament, e ayxi con el estava en un loc bas, el se fe estar tots los fiares
costa si e posa les mas sobre cascu, e a ls benesi, e en ayxi co en la Cena de Deu,
el dona a cascu un boci de pa. E coydava b totes les criatures a lausor de Deu,
e la mort, que [es a tots terrible e ahirosa] c , preguaba ab lausor e, a ela corrent,
la cuydava d al seu hosdal, dient: «Ben sia venguda la mia sor la mort» (t).
E quant el fo vengut a l estremera hora de sa vida, el s'adormi en nostre
Senyor. Adones un frare vesec la sua anima en manera de stela e semblant de
la luna en quantitat, del sol' era en resplandor (3).
a BEV; trenquen P. — b covida B convida EV — c E; era a tots terrible e assiroaa B
era terrible e ajrosa P. — d con vida ve E. — t solel VB.
(1) 2 CeL, n. 201. pàg. 320.
(2) Lección defectuosa del manuscrito de Vich, reproducida en las edicionea impreaaa:
«... a la laor de Deu. E la oranella convida al seu ostal dient: «Ben sia venguda la mia
sor la mort.» E quant ell fo vengut..»—EdicJón de Costilla, 1514, València: «... e la oroneta
convida al seu hostal dient: «Be sia venguda la mia germana.»
(3) 2 Cel., ni. 214-217.
Digitized
£r;
Original from
Wareawss-z:-
NOTAS
•Lo libre de les Revela tions de Santa Anhela de FulginoA. — La «Lagenda
Sanctorum» de Voragine. — /Voragine es autor de la «Leyendav de San
Franciaco en ella contenidaf — Fuentes de esta «Leyenda».—Manuscritoa
de la versión catalana del aJTlos Sanctorum».—Impresos*—Mótodo aeguido
en la edición de los textos; abreviatures, etc.
i. El lema que encabexa el texto he escogido del Libro de las Revelaciones
deia Beata Aogela de Foligno (i). El códice 59 deia Biblioteca de Dalmaaeacontie-
ne, entre otras obras, copia de una versión catalana. De él hizo mención el diligen-
tíaimo bibliógrafo franciscano, Fr. Juan de San Antonio: Barcinone quoque in cele¬
bri Bibliotheca Domini Raymundi Dalmasea aliud extabst exemplar M. S. idiomate
(1) Una de las primeras impresiones del original latino de las Revelaciones de la Beata
Àngela, dictadaa por ella à su confesor Fr. Arnaldo, de la Orden de Menores, se hizo
en Toledo, en 1505, iutsu Reveren dit simi D. domini Froncitci Xr meneu eiusaem civitatít
archicpiscofi. (Pérez Pastor, La Imprenta en Toledo^ Madrid, 1887, n.° 33, pàgs. a6 y 27.
No se contentó con esto el cardenal Cisneros. En mayo de 1510 «pareció, con otroe
Tratados, la versión castellana impresa «en la emperial cindad de Toledo por mandado del
reverendissimo sefior don Cray Fraocisco Ximenez, cardenal de Espafia e Arçobispo de la
santa yglesia de Toledo. (Pérez Pastor, o. c., n.° 40, pàgs. 29 y 30.) Esta edición es la misma
que Haebler poso eqoivocadamente entre los incunables (V. Bibliografia Ibbiea del
tiglo XV , 1903, n.° 555, pàg. 264). El ejemplar que vi en la Biblioteca de San Isidro de
Madrid (antiguo Colegio Imperial de la Compafiía de Jesús), el mismo que Hidalgo y Haebler
examinaron, està falto de titulo y de la Tabla, que van al principio, y de los Tratados que
•iguen al Libro de Santa Àngela, en la edición de 151è, y esto indujo à error à Haebler,
el cual, por otra parte, confiesa que ha vacilado en ponerlo entre los incunables. Un examen
comparàtivo del ejemplar de la Biblioteca de San Isidro con la edición de 1510, descrita
por Pérez Pastor à vista del ejemplar de la Biblioteca de la Universidad Central, le hubiera
demostrado que se trataba de ona misma edición, completa en este segundo y falta en el
primero.
El lema transcrito en catalàn dice así en ambas edicionez toledanas: «ítem alia die cum
dicebalur missa, inter alia multa que vidi, apparuit mihi beat us Franciscus, totus gloriosos,
salutationem consuetam offerens, que est iata: Pax al (is simi iecum sit . Salutat autem semper
voce piissima, humillima, gratiosa et affectuosas (cap. 49, fol. xxxiii, b). — «Otra vez, en
tan to que se dezia la missa, entre otras cosas muebas que vi, aparesciome el bienaventurado
sant Francisco, todo glorioso, ofrcsciendome la salutadon acostumbrada, la qual es esta:
•La paz del muy alto sea contigo > Ca siempre acostumbra el saludar con una boz muy
piadosa e muy humil de, affectuosa e graciosa. > (cap. 49, fol. XLV, a).
Volvió à imprimirse la versión castellana de Toledo en València, afio 1596, junto al
molino de Rovella, mandada nconocer y emendor par el Patriarca Arçabispa dt València.
De esta rara edición hay un ejemplar, procedente del antiguo convento de Capuchinos de
Barbastro, en la biblioteca del Convento de la misma Orden de Sarrià (Barcelona).
Digitized by
Gooole
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
— 14 —
Principatus Catalunieosis, una cum aliia pietatia opuaculia in fol. (i). El titulo de
la veraión catalana ca el aiguiente: Lo libre deies Revelations de Sancta Àngela de
Fulgino. Concluyc en el folio 88 r 2 aai: «Ffonch comenaat de trelladar lo preaent
libre per fra Johan Genover, e no podent-lo acabar empetxat per infirmitat, apres
lo reverend pare ffrare Benet Sant Johan prior lo mana continuar e acabar a fra
{Benejam? (2), qui era hostaler, lo qual cuytadament lo acaba per quant lo de qui
era lo original lo cuytave de cobrar, eper la ocupaciodel ofici en queerapoaatno
si pogue axi mirar com tan excellentobre requeria. Ffonch acabat diluns festa de
Tradujo de nuevo este libro de latín en romance castellano, à la tierna edad de doce 4
trece afioi, la nilla dofia F ran cuca de los Ríos, dedicàndolo 4 la reina dona Isabel de Bor-
bón. Lo imprímid en Madrid Juan de la Cuesta, atto 1618. (V. Pérez Pastor, Bibliografia
madrile **, Parte 2 *, Madrid, 1906, n.° 1519, pàgs. 441 J 44*0
De lo popular que en otros tiempos fué el libro de esta santa viuda y Hennana de la
Tercera Orden, 4a idea el opdsculo del actual Vicario General de Foligno, Mona. Faloci
Pulignani, Saggio bibliografies sulla vi/a i sugli scritti delia Beata Àngela 9 Foligno, Sga-
riglia, 1889, en 16.*, 64 pàginas.
(1) Joan. a S. Antonio, Salmantino, Bibliotheca Universa Franciscana, Matriti, Typogr.
Causae V. Matris de Agredí, 1732, vol. I, p4g. 8.
(2) Està raspado el nombre. Parece que dice Benejam, y es muy probable que sea
aquel Fr. Pedro Benejan, de quien habla el P. Fr. José de Sigüenza, en au Historia de la
Orden de San Jerónimo. (N >eva Biblioteca de Autores Espafioles bajo la direcqón del
Excmo. Sr. D. Marcelino Meoéndex y Pelayo.) Historia de la Orden de San Jerónimo, por
Fr. José de Sigüenza, a.n edición, publicada por D. Juan Catalina y Gsrcia, de la Real
Acadèmia de la Historia, tomo I, Madrid, BaiUy-Baillière é Hijos, 1907. El capitulo XXX del
libro VI, pàgs. 498-501, està consagrado à él: La vida de Fr. Fedto Benejan Prior del adsmo
morraslerio de la Afurta de Bareelona. Entre otras cosas dice (pàg. 499, col. i.*j: «En
aiendo Sacerdote le maodó el Prior que tuviesse eargo de bospedar los que venian, y junta-
mente fuesse portero.» «...començaron a respetarle unos y otros, hazíendo no poco caso de aus
consejos, y amandole por su trato tan noble y tan hidalgo; que, aunque Catalan, no era corto.
Los Duques de Cardona, y los Condes de Prades 1? respetauan como a padre, pedianle
parecer en todos sus negocio*, y dauanlos por acertados en siguiendo su conaejo. Los Cato-
licos Reyes don Fernando y dofia Isabel, tuuieron noticia del marco, y virtud del frayle,
hablaronle por vexes y estimaronle en mucho. Mandauanle yr a su Palacio, entraua has ta
donde estauan en sus retretes, haxianle sentar a su lado, y gustauan oyrle hablar cosas de
Dios, porque las dezia con tanta fuerça y viueza de espiritu que loa mouia a deuocion», etc.
sEn el trienio que gouerno su casa fue a ella el Emperador Carlos quinto, estuuo allí
la semana santa, y gustando de la santa conuersacion de tantos sieruos de Dios, se detuuo
basta el Domiogo de Quasimodo. Habló con este santo varon algunas vexes, y estimole en lo
que era razon y por su respeto confirmo todos los priuilegioa y mercedes que los Reyes
Catolicos sus aguelos auian dado al conuento.»
Fr. Pedro Benejan murió en 1520 (pàg. 500). «Compuso un libro del modo de estar, y
celebrar el oficio diuino, y de todas las cerimonias que tiene nuestra santa orden.» Se im-
primió en 1515 cn Zaragoza, y de éi hace menciòn el distinguido bibliógrafo aragonès don
Juan M. Sàncbes en su Desiderata sobre Impresores y libros impresos en Aragón en el si -
glo XV/, Madrid, 1908, Imprenta Alemana, pàg. 113. Ninguna de las otras obraa que escri-
bió salió à luz «por el descuydo dc esta religión ó por su modèstia, como se han quedado
en lo obscuro otras cien cosas» (pàgs. 500 y 501).
Digitized by
Original from
UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA
Sant Climent .9. ix kls. decerabris anno a nat. dni. Millesirao Quadríngentcsimo
Octuagesimo Nono... En la casa o cenobi hermita del glorios doctor c parc sant
Geronim, apellat Vallis Bethlem alias deia Murtha (i). Deo graciss.s El lema està
en el capitulo XXXII: De la quarta visio e consolacio sobre los dits fills spirituals
en la qual per mossenyer sant Ffrancesch fonch loat lo llur proposil de pobretat,
fol. 37 v 3 à 38 r i dc la numcración antigua del Libre de les Revelations,
y 88 à 89 dc la numeración mas moderna de todo cl manuscrito, en cl cual hay
otros tratados).
La versión es anterior, pues en el Inventario de la Reina doüa Maria ( 1438) (2),
figura ya lo Libre e doctrina de la molt virtuosa dona Santa Àngela de Fulgino.
En el manuscrito 2 1-3-4 de la Umvcrsidad dc Barcelona hay un arreglo ó parte
del mismo libro, entre unos opú9culos de SaQ Pedro Pascual, al fin de uno de los
cuales, en el íolio 1 70 v, se lee: «Fíon spleguat de ascriura per mi Johan Ferran-
dez scrivent en Barchelona dimecres a xxv de juny en la dita ciutat de Barchelo-
na mccccxxxviii.» A continuaciòn viene, con letra del mismo copista, el de Santa
Àngela con este titulo: Comensa lo prolech de la vida de sancta Angelina, la qual
scrivi lo seu confesor ensemps ab la sua vida .
Es curioso ver à San Francisco en esta aparición usando el mismo saludo que
empleaba en vida, y que encomendó é sus hijos en el Test&mento como revelado
por el Senor: «Salutationem hanc revclavit mihi Dominus,ut diceremus: Do mi nus
det tibi pacem,*—In omni praedicatione sua—cscribe Celano,—priusquam conve-
nientibus proponeret verbum Dei,pacem imprecabatur dicens: Dominus det vobis
pacem. Hanc viris et mulieribus, hanc obviis et obviantibus semper devotissime
nuntiabat. Propterea multi, qui pacem oderant pariter et salutem, Domino coope-
rante, pacem amplexati sunt toto corde, facti et ipsi filii pacis et aamuli salutis
aeternae» (1 Cel., n.° 2 3). Y que esta paz, traída del cielo por el Príncipe de la
Pas, la cual anunciamos los sacerdotes en el canon de la misa, la tenia San
Francisco no sólo en los labios, sino muy entrafiada consigo mismo, lo demues-
tra, entre otros casos, aquella reconciliación del Obispo y el Podestà de Asis,
que no se querian bien, lograda por San Francisco, por medio de las Laudes de
las criaturas 6 Canto del sol , cantado por sus hijos, con la nueva estrofa que
para aquella ocasión compuso el buen Padre en el lecho del dolor:
Laudato si, mi Signore,
per quilli ke perdonano per lo to amore
et sostengo infirmitate e tribulatione.
Bcati quilli ke le sosterranno in pace,
ka da te, altissimo, sirano incoronati.
2 . Los textos que siguen à las palabras de la Beata Àngela, se han sacado de
la versión catalana de la leyenda de San Francisco que figura en la cèlebre
Legenda 6 Legendae Sanctorum del Beato Jacobo de Varazze ó Voragine, O. P. t
conocida més tarde con los nombres de Legenda aurea y Flores 6 Flos sancto -
(1) Sobre la fundaciòn del menasteric de San Gerònimo eUl valle de Belem , que llamam
agera la Mur ta de Bareelana, trata el cap. II, del libro III, pàg. 294. «Tic nen una hoa-
pederia de las mejores que hay en toda esta religtou, aunque las ay muy buenas, donde ay
tan to exercicio de hospitalidad » (pàg. 297). «En aquel conuento uno de los impor tantes
oficios era axnparar los pobres, y hazerles toda caridad» (pàg. 483, cap. XXIII de libro IV).
(2) «Inventari dels libres de Dona Maria Reyna d Aragó e de les Sicilies» (Recull de
textes catalans antichs, vol. VIII), Barcelona «La Acadèmica», 1907, n.° 26, pàg. 14.
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
— i6 —
rum. Carecemos de una edición crítica de esta compilación y todavia està por
fijar el verdadero texto que compuao en el siglo xm el bieoavcnturado arzobispo
de Gènova. La edición moderna del Dr. Graeaae (i) ea defectuosa. Teodoro Wyxe-
wa (2) cxaminó algunos manuscritos latinos y à vista de ellos publicó en 1902
su versión francesa de la Leyenda de oro, cxenta, cn lo que cabe, de interpola-
ciones, aunque haciendo una excepción simpàtica con las leyendas de San Fran-
cisco y de Santa Isabel de Hungría que los manuscritos més antiguos no traen
més que por via de apéodice, entre las Legendat a quibusdam aliis tuperaddi -
tat (3;. Parece, pues, que Voragine no es el autor de la leyenda de San Francisco,
é él atribuïda hasta nuestros días.
Es extrano que no haya tenido en cuenta este dato el P. Baumgartner, capu-
chino (4), cn su interesantc trabajo acerca de las füentes de esta Leyenda de San
Francisco (5). Partiendo del supuesto de que es obra de Voragine, trata de fijar
aproximadamente, por el estudio de las fuentes dc la leyenda de San Francisco,
los aàos en que este escritor compuso su Legenda sanctomm y aun la de San
Francisco (6) y corrige la fecha de 1250, sefialada como término de la composición
(1) Th. Graesse, Iocobia Voragim Legenda aurta % 1846. Reimpresa en Breslau en 1890.
(2) Teodor de Wyzewa, Lt bUnkenrtux Jaeqnes dt Voragim . La Legmde dorét , tra¬
duí te du latin d'après les plus anciens manuscrits, avec une introduction. des notes... Paris,
Perrrn et Cm, 1902, en 8.°, xxvm-748 péginaa y grabado de una miniatura de un manus-
crito francès de la Leyenda de oro existente en la Biblioteca Nacional de Parts (siglo xv).
Ouvrage couronnt par PAcadémie française. Alio 1909: cinquième mille.— La versión de
Wjntwa es superior é la del canónigo Roze, París, Rouveyre, 1902, y é la de Gustavo
Brunet, publicada en 1848, y reimpresa en 1906 por la casa Garnier.
( 3 ) Wyzewa, o. c., pég. XXVII y 561 nota.—Johanoes Jòrgensen, Saint Framçois
<f Assise, sa vie et son otuvre , traduïts du danois par T. de Wyzewa, Paris, Perrio, 1909,
pég. C de la Introducción, en que Wyzewa corrige al autor danès, que da como de Voragine
la leyenda de San Francisco, «nserta en su compilación.—«La rivalité des ordres domimcains
et franciscaint — escribe Wyzewa, — aura, èvidemment, empéché le vénérable Frere Prè-
cheur d’admetlre dans sa Légende le Pauvre d'Assise.» (La Légende dorét, pég. 561, nota.)
En contra del sentir de Wyzewa estén los nombres de Bartolomé de Trento, Vicente de
Beauvais, Pedro Calo y San Antonino, Predicadores todos ellos, que escribieron de San
Francisco. La selección de Leyendas obedecería frecueniemente en los compiladores y copií-
tas é gustos particulares. Así se explica que en el códice A. 564 de Rouen, (V. Amaleefa
Bollandiana, XXIII (1904), pégs. 147 y 148), en que hay una Legenda sanctomm snè
compendio a quodam fratre tradita, escrita en el siglo xm, y extractada de la de J eco bo de
Varazze, falte la Leyenda de San Fremeiseo, y estén la de San Antonio de Padua y la de
Santa Isabel de Hungría.
(4) P. Dr. Ephrem Baumgartner, O. M. Cap., Etne Quellenstudie uur Framiskutlegen-
de des Jacobus de Voragine , Ord. Praed\ (Extractum ex Pertodico Arcksvum Franciscanum
Historicum , Quaracchi, presso Firence, 1909, 1 5 péginaa, número de enero de 1909, pàgi¬
nes 17-30.
(5) 1 8 «...über die Quellen, nach denea Jakob seine Franaiskuslegende verfasat haL>
(6) Pég. 19 ... weon wir die Eatstebnngsseit der goldenen Legende in die Jakra
rwischen 1244 bis 1264 verlegen. Dats diese Annahsae auf Richtigkeit beruhe, wird die
folgende Quellenuntersuchung lehren.— Pég. 30 ... und so wird Jakob seine FraazUkusle-
gende Ende 1263 oder Asfang 1264 verfasst haben.
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
— 17 —
total por el P. Hil&rín Felder de Luzerna, capuchino (i). La ingenioaa argumen-
tación del P. Baumgartner cae por au base y la fecha indicada por el P. Felder
no anda tan lejoa de la de 125$, aeòalada por Wyzcwa (2), eomo la de 1264
que quiere establecer el P. Baumgartner, fundado, de méa é més, cn el dèbil fun-
damento de que una de las fuentea de la Legenda de San Francisco, es la Legenda
major de San Buenavcntura, aprobada en 1263.
3. Sea quien fuerc el compilador de esta Leyenda, ello es que acudió à laa
mejores fuentea, y ya se adelantó Sabatier é decir que a resumió con exactitud las
primitivas leyendas, seüaladamente la Segunda de Celano* (3), el primer bió-
grafo del Santo.
£1 docto bolandista y franciecanizante P. Van Ortroy, S. J., indicó incidental-
mente algunas íuentes en au edición del Tractatus de Miraculis, de Tomés de
Celano (4). El P. Lemmens, O. M., laa preciaó brevemente en su estudio Testi¬
monia minora saeculi XIII de S. P. Francisco (5), y con las concluaionea de
dicho Padre han coincidido las del P. Baumgartner (6} cn el trabajo de especia-
lización ya citado.
He aquí las fuentea que utilizó el anónimo compilador de la Leyenda fran¬
ciscana:
1/ La Legenda ad usum chori (ca. 1230), dispucsta por Tomés de Celano
para los oficioa corales (7) y sacada de su Legenda prima (8), escrita é rafz de la
(1) Hiemach w&re die Aosicht P. Dr. Hilarin Felder, Gesckukte der wis sense ha ftlicken
Studien in Ftansiskanerordcn bu mm die Afitie des /?. Iahrkundtrts, Freiburg i. B. 1904, 28,
Anm. I, su korrigieren, der deu Termin der Abfassung auf c. 1250 ansetxt (o. c., pég. 30,
nota 3).
(2) Wyzewa, o. c., pig. xu.
(3) P. Sabatier, Vie de St. François d'Assise , Paris, Fischbachcr, 1894, pég. cxxvi.
(4) Analecta Bollandúma 9 XVIII (1899), pég. 93, n.° 5, pégs. 98-99.
(5) Arcktvum Franc. Hist. % I (1907), pég. 266.
(6) Baumgartner, o. c., pég. 19, nota 3 y pég. 30.
(7) Dió noticia de raiios códices en que ae balla esta Leyenda litúrgica, el P. Van
Ortroy, La Ligende de S. François el As sis e dite « Legenda irisem sociorum », Bruxellcs, 1900,
pég. 137. (Extracto de Anal . Bolleusd., tomo XIX) y la eacó é luz por primera Tes el P. Lem-
mens (Rxcerfla Celanensia. Vi tac tres S. Patris sas cul. XIII composiiae. —Quaracchi, 1901,
pégs 71 é 90.
(8) Al M. R. P. Eduardo d’Àleoçon, Archirero general de los capuchinos, somoa
deudores de la edición crítica, acaso definitiva, de las Leyendas de San Francisco, escrites
por Tomés de Celano: S. Ftancisci Assis. Vila et miracula ... auctore Fr . Tkoma de Cela -
no. Romae, 1906, Desclée. La improTisada edición del aTenturero pastor anglicano
R. H. G. Rosedale St. Francïs of Assisi accordimg to Brothcr TÀomos of Celano .. Lon-
don, 1904, Dent, es paleogréficamente detestable.
Entre los varios manuscritos de la Legenda prima ha escogido el P. Eduardo como base
para au edición el que se conserra en el Archiro de la Corooa de Aragón, deacubierto por el
llorado P. Denifle, O. P., en au Tiaje é Espafia y aef alado como el més antiguo. Die dítesie
Us . der ersten ven Tkomas de Celano ver/assten Vita sckeint mir die bisker niekt bekannte im
Archtve de la Corona do Aragón, AbiÀlg. Ripoll n. 41 , in Barcelona su sein. Si reicAt in die
erste Hdlfte oder wmigstens in die Mitie des ij. Jhs. turück. (Archir fur Kirchcng es c h ichte
and Litteratur dea Mittelalters, Berlín, I (1885) pég. 148, n.°4.) Ya en elaiglo xui, en que
3
Digitized by
Original from
UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA
— i8 —
canonización del Santo, esto es, é los dos afios de su feliz trénsito, por mandato
del papa Gregorio IX, el amigo Intimo del Povarallo.
2* La Legendasecunda, escrita por Celano (i 24$- 1347), con los documentos
y noticias que le dieron los compafieros més allegados al Santo, por mandamiento
del Ministro General Crescencio de Jesi y del Capitulo celebrado en Gènova
en 1244.
3. " El Tractatu* Miraculorum, escrito asimiamo por Celano de orden del
Beato Juan de Parma (ia$o), sucesor de Crescencio en ei oficio de Ministro
General (1).
4. * {La Legenda major de San Buenaventura? aprobada por el Capitulo Gene¬
ral de Pisa en 20 de mayo de 1363 (2). El P. Lemmens y el P. Baumgartner afia-
den esta cuarta fuente, y realmente lo es de la mayor parte de los relatos sefia-
lados por el P. Baumgartner (pégs. 27, 28, 29). Sin embargo es significativoque
cabalmente sean éstos los que se echen de menos en la versión catalana, y no
solo en ella sino en dos códices latinos que be consultado:el 105, del Archivo de
la S. 1 . Catedral de Barcelona, y el 69 del Mu&co Episcopal de Vich (aiglosxivyxv).
El primcro es de mcdiados del siglo xiv, rcgalado à la Sede de Barcelona,en 1360,
por el beneficiado de ella Guillermo de Muntells, según una nota de aquel tiempo
que va al írente. La vida de San Francisco esté entre las De Crispo ei Gayo y De
se escribió, pertenecía al monasterio de Benedictinos de Sanis Maria de Ripoll, donde se
leía é la mesa en público reíectorio, segén resa nna nou ó espede de titulo, transcrito por
el Dr. R udolí Beer: DU Handsckriftm des klosters Sent* Moria dt Ripoll , II, Wien, 1908.
(Sitxungsberichte Kais. Akademie der Wissenschaíten in Wien Philosophisch-Historische
klaase, 155 Bsnd, 3 Abhandluug) pàg. 4a: Iste liber al dt penis Infemalihus et Barlaam ei
vita beati Brendani et de vits et de Miraemüs sondi patris Frmncisci et debet manen in arma-
río elaustri inferiori et deies legere in refeetorío Vi tom sondi Fremcitei. EsU noU se h«iu
al folio 2 v 2.
Podria ser que, dada la amisUd que en el viaje é Italia trabó con Fr. Elías noestro
cèlebre obispo D. Lucas de Tuy, trajera de allí algén códice de la Legenda prima , regalado
por el viro sanctissimo fratre Helià sueeessore beotissimi patris Francisci , elogio que se lee
en el libro contra los Albigenses, compuesto por el Tudense cinco afios después de la
muerte de San Francisco. Lo derto es, y ya lo advirtió el P. E. d’Alençon, o. c., pég. xxvi l,
que D. Lucas ciu literalmente varios pasajes de la vida de San Francisco que corresponden
é la Legenda prima de Celano.
(1) Del Tr asta tus Miraculorum sólo se conoce un manuscrito completo descubierto
no ha muchos afios por el Rvmo. P. Luis Antonio de Porrentruy, O. M. Cap, y adquirido
para el Museo Franciscano de los Capuchinos de Marsella. A visu de él han hecho sua
edidones el P. Van Ortroy y el P. E. d’Alençon. En un invenUrío del siglo xnr, del Mo-
naaterio de Clarisas de Pedralbes, del cual doy luego noticia més amplia, figura: Ítem Ilibro
de miracles de sent Francesck , que probablemente no seria otro que el de Celano. (V. Sor
Eularia de Ansisu, Fulles Històriques del Real Monestir de Santa Maria de Pedralbes pég. 83,
Sarrià (Barcelona), Establecimiento tipogràfico de F. X. Altés, 1897.)
(2) Seraphici Doctoris S. Bonaventurae legendae duae de viu S. Francisd Seraphid
ediue a PP. Collegii S. Bonaventurae. Quaracchi, 1898.—Dos códices de la Legenda major
descubrió en su viaje é Kspafla el malogrado P. Fanna, O. M., uno en la biblioteca Colom-
bina y otro en la Capitular de Toledo (V. Opera S. Bonav., tomo VIII, pég. LXXX1X. Codi-
ces non collati, néms. 44 y 76) é los cuales ha de afiadirse el del Archivo de la Corona de
Aragón procedente de Ripoll (cód. 121, siglo Xiv), registrado por Beer, o. c., pég. 98 y 99.
Digitized by
Original from
UN1VERSITY0F CALIFÒRNIA
19 —
sonet a Ptlogia, folios cccm a 2 é cccvi b 2. Acaba, como la veraión catalana, con
el milagro del paralitico: hoc signo sanctus Fianci seus suas literas cogsignare(sic)
solitus erat (1). Aaí concluye también el manuacrito de Vich, y en amboa, como
en la veraión catalana, que debió de hacerae aobrc alguno de eata familia, al rela¬
to que comienza: Coronant magnam fieri prohibcbat, aigue aquel otro Transeünts
aüquando viro Deiper Apuliam, faltando, por conaiguiente, I08 relatoa interme-
dioa que traen de ordinario laa ediciones impresas, todoa elloa aacadoa de San
Buenaventura. {No aerén, por ventura, interpolacionea poateriorea?
Y no aólo la familia catalana de manuacritoa latinoa y en lengua vulgar favorece
eata conjetura, sino también la caatcllana, à lo menoa en parte, pues, aegún nota
que me envia el oficial del Muaeo Briténico de Londrca, M. G. F. Barwick, en el
ejemplar de la Leyenda de los sanctos ó Flos sanctorum castellano que allí ae con¬
serva, incunable imprcao, aegún Haebler, en Burgos, por Juan de Burgos (2), la
leyenda de San Francisco concluye de la miama manera, omitiendo loa últimoa
milagroa atribuídos é San Buenaventura: «Mas siemprc quedo aquella aefial de la
cruz sobre el lugar: ca sant Francisco solia poner esta sefial en sua letraaquando
quier que algo cscrevia* [fol. cxcii, verso]. En cambio estén estas adiciones en
aquella otra peregrina edición castellana descrita por Gallardo (3), de lacual aólo
ae conoce el ejemplar que poaee el anticuariode Munich, D. Luia Roaentha! (4),
quien me ha enviado copia del final: «E loa otroa rrogaua muy deuotamente a sant
Francisco que lo quiaieae librar, e el miamo lo rrogo e quanto pudo con el cora-
çon; e ahe a do andaua cl dicho frayre por la fondura del agua asy como aobre la
(1) En laa ediciones impresas, é este final del relato de uo milagro que el compilador
tomó del Tractatus miraculorum , de Celano, siguen otros cuatro milagros sacados de la
Legenda major de San Buenaventara, y el àltimo, el de Fr. Jacobo de Rieti, salvado de laa
aguas por San Francisco, termina asi: «... vestimenta antem eius madida non sant nec aqae
gutta prgximavit ad tanicam.» (Edición de Venecià, per magistrum Chiutophorum Arnol-
dum. anno domini 1478 vivente duce Andrea Vendramino.) El manuacrito de Klosternen-
burg, estudiado por el P. Van Ortroy, acaba como la edición de Venecià. (V. Anal Bolland .,
XVIII, pàg. 93, nota 3.) En la misma forma termina la Leyenda de San Francisco del
Legendario compuesto por Pedro Calo, O. P., que floreció en el primer tercio del aiglo xtv.
(V. Albert Poncelet, Li Ligtndier de Pierre Calo en Analeeta Bollandiana , tomo XXIX,
(1910), fascícnlos I y II (20 avríl), pàg. 97, n 0 307.)
(2) Haebler, Bibliografia Ibérica del siglo XV y pég. 339. De eata edición sólo se conooe
el ejemplar del Muaeo Britànico, por desgracia, incompleto.
(3) José Gallardo, Rnsayo de una Biblioteca EspaMola de libros raros y curiosos ...
tomo I, Madrid, Rivadeneyra, 1863, pàg. 814, n.° 742. «Si hemoa de juxgar— dice Gallar¬
do,—por lo rudo de loa caracteres, la clase del papel y otras sefialea, no vacilaremoa en
declararia una de laa primeras impresiones hechaa en Espalla.»
(4) Ludwig Rosenthal, Incunables espagnols % Catalogue 137, s. a. (1909), pàgs. 6 y 7
Ejemplar único vendido por el librero de Madrid, D. Pedro Vindel, al anticuario de Mu-
nicb, Sr. Rosenthal. No lo menciona Haebler en su Bibliografia. Sin lugar ni afio de im-
prcsión. Haebler cree que ae imprimió cs. 1480 en Huete por Alvaro de Castro ó en Zamora
por Centenera.— La Biblioteca del Escorial guarda un códice de una versión castellana del
Flos sanctorum con laa armas de los Reyes Católicos «manifestando aaí que sino se tradujo
por so mandato, la copia se hiso para Dofia Isabel, como prueba la inscripción Regine digne
que ae lee sobre laa flechas...» (José Amador de los Ríos, Historia critica de la literatura
es/aAolo t tomo VI, pàg. 4 $ t Madrid, 1865.)
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
20
tierra seca; e tornado au varca vinosc con ella ala rríbera e aai quiao Dioa que aun
loa vestidos no ae mojaron.»
Béatame por el momento apuntar eatoa datos. El estudio directo de loa manua-
crito8 méa antiguoa rcsolverà quizà laa doa cuestionea sobre la patemidad de
la Leyenda y la íljación del texto. El P. Baumgartner (i ) ha hecho su estudio de
las fuentes sobre la edición impresa en Basilea por Nicolàs Kesler a. 1486. Ante¬
rior à ella es la de Cristóbal Arnoldo, de Venecià, 1478, que he consultado, y trac
las interpolaciones y adiciones que he visto ya en un manuscrito del siglo xnr
que se conserva en la Biblioteca Universitaris de Barcelona (2).
Resulta, pues, que la Leyenda interpolada en la compilación de Voragine se
deriva de las de Celano y puede conjeturarse que se compuso en el siglo xm. Es,
4 todas luces, anterior al cicló legendmrio, representado principalmente por los
manuscrítos miscelineos del Speatlum perfectionia (3), Actua B. Ftanciaci et so-
ciorum ejus (4), original de I Fi or et ti, etc.
4* Mg. 44 de la Biblioteca Nacional de Paris (siglo xiv).
Indicado por D. Eugenio de Ochoa ($) y descrito por el Sr. Morel Fatio (6). En
vitela: 320 X 232 milímctros. Perteneció al arzobispo de Reims, Carlos Mauricio
Le Tellier (7), que lo regaló al Rey de Francia en diciembre de 1700 con casi
todos sus manuscrítos, entre ellos otro de origen catalàn, que contiene varias
cartas de los consellera de Barcelona dirígidas 4 Felipe IV, al Conde Duque de
Olivares, al Cardenal Antonio Barbcrini, al Rey de Portugal, al Cardenal Richelieu,
al P. Bernardino de Manlleu, capuchino y 4 doòa Dorotea de Àustria, religiosa de
Santa Clara de las Descalzas Reales de Madrid.
La vida de San Francisco se halla entre la de Sent Leodeguari y la de Senta
Pelagia . Comienza al folio 214 b 2 (de la foliación moderna): De sent Ftanceac .—
Francesc ac nom Johan primerament mes apres se fe apelar Francesc... |
(fol. 215 a i): Francesc fo seruent e amic... | [fol. 218 b 1]: e ab aytal senyal solia
sent Francés senyar les sues letres.
(1) O. c., pàg. 19.
(2) Códice 20-3-11, en pergamino, 4 dos columnas. Titulo: «Inctpiunt vite sanctonua
anree fratris Petrí de ordine predicatonim » Di Sencto Ftsmciue % October, fol. II v 4 fol. vn v.
«... vestimenta sutem eius madidata non sunt nec aque gutta cognovit ad tonicam.» No es el
Legtsdario de Pedro de Calo, cono podria parecer 4 primera vista por el títnlo, sino el de
Voragine. Parecido títnlo lleva el mannscrito de Cambridge, copiado en 1299: Viu semcterum
auru compilats a quedem FrcUrt Predscatore , (Alb. Poncelet, 1 . c., pàg. 27, nota a.)
(3) Sfeculum perfectionu y edidit P. Sabatier, Paris, Fitchacber, 1898. (Ceütcüen dt
documents peur Vkistein ttligitust et iittírasre du meytm àgt y tomo I.)
(4) Actus B. Francisei it secierum e/ms 9 edidit P. Sabatier, Paris, 1902. (ColUcüen ,
tomo IV.)
(5) CatAlogo rasonsdo de los manmcrïtoa espafioles ezistentes en la Biblioteca Real
de París, seguido de on suplemento que contiene los de las otras tres Bibliotecas públicaa
(del Arsenal, de Santa Genoveva y Maxarina). París, en la Imprenta Real, 1844, pàg. 40.
En la pfgina 24 da noticia de otto códice del siglo XV mny mal conservado y mny incom-
pleto. En La pàgina 25 hace mención de otro del siglo xvi.
(6) Catalogne des Mannscríu Espagnols et des Mannscrits Portngais de la Bibliothèqne
Nationale de Paris.—Parit* 1892, Imprimerie National©, pàg. 4S. n. 127.
(7) Morel Fatio (A.) o. c. pàg. vn.
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OECALIFORNJA
21 —
M s. 21 - 2-18 de la Biblioteca Universitària de Barcelona (tiglos xiv-xv).
En pergamino y papel; 212 X 280 milímetros, 286 folios numerados, é dot
coluranas; capitales y tituloa en letra encarnada. — Balaguer y Merino publicà un
fragmento de eate códice y el correspondiente de la edición de Amorós, 1524.
V. La traducció catalana del *Flos Sanctorum», comparada per medi de do* dife¬
rent* textos, en la Revue de* langues romanes, tomo XIX (1881), pàgs. ç 6-60.
La vida de San Francisco està entre la de sent Jeronim y la de sant Luch.—
(Fol. ccxxxvim b 1]: Del nom de sant ffrançts,— Ffronces hac nom Johan primera¬
ment, mes apres se fe apelar Ffrances... | [col. 2): De sant ffrancès. — Ffrancès
servent e amich del altisme. E nasch en la Ciotat de Cia... | [fol. ccxxxxm b i]:E
ab tal senyal solia sant francès senyar les sues letres.
Suprime algunos pasajes de la vida de San Francisco que traen los otros
manuscritos, y la copia no es muy esmerada.
Ms. N-111-5 de la Biblioteca del Escorial (tigio xiv).
Lo menciona el Sr. Massó y Torrents (1), à quien debo la siguiente descrip-
ción: 272 X 180 milímetros; en pergamino, é dos columnas, letra del siglo xiv,
capitales sencillas, títulos encarnados, de ccxli folios numerados, excepto los
dos primeros y el último.
La vida de San Francisco està entre la de Sent Leodoguer y la de Santa Pelagia .
Suprime las etimologfas del nombre de San Francisco. Al folio 184 b 2: De sent
Ftancesch .—Francesch fo seruent e amich del altisme e nasch enla ciutat de Sis e
fo mercader, uisch uanament al segle... | [fol. 187 b 2]: E ab aytal senyal solia
sent Francesc segelar ses letres.
Ms. del Museo Episcopal de Vlch (tigio xv).
Descrito por el Sr. Massó y Torrents en la Revista de bibliografia catalana,
lugar citado (Manuscrits catalans de WcAJ, pàgs. 240-243. Procede del Archivo
de la Catedral y ya el piadoso P. Domenec, O. P., se sirvió de él para las vidas de
San Luciano y San Marciano, y de Fr. Bernardo Calvón, obispo de Vich (2).
Hàllase la vida de San Francisco entre las de sent Leodeguari y Santa Pelagia .
Al tolio cccxli a 1: De la interpretació del nom, — Fransesch ach nom johan pri¬
merament mas apres se feu appellar iranseseh... | [a 2): De la vida de sent FTan-
(1) Revista de bibliografia catalana, any segon (1902) Barcelona, «L'Avenç», pàg. 243.
(2) Historia general de lot Santot y varonet illvstres en tantidad del Principado de
Catalufia, compuesta por el R. P. F. Antonio Vicente Domenec, Theologo y Predicador de
la Orden del Padre Santo Domingo, Catalan de nacion... Barcelona, 1602, fol. 99 v.°:
Vida de San Lsteiana, y San Marciana , martyres de la ciudod de Vigue, y la inuencion
de sus santes reliquias:
«Hase tacado de lot breniarioc del Obiepedo de Vique, y también de nn Flot Sanctorum
antiquissimo escrito de mano en lengoa Limoeina, y de vna escriptura mny antiga de mano
qie esta en el Archivo de la Catredal de la dicha dndad, y es del tenor siguiente.»
Vida del bienanenturada den fray Bemarda Calmen, Religiosa de la Orden de Cistely
Oòispa de Vigue, Canfesar. (fol. 11, libro 2.°, r.) <•„> tambien de vn Flat Santamm escrita
de mana antiguissima.»
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
cesch. — Fransesch fo servent e amich del altisme e nasch en la Ciutat de Cis e fo
mercader e uisch vanament en lo segla entro que fo en adat dc xxx (sic) anys... |
[fol. cccxlvi b 2\: e ab aytal senyal solia senyalar sent Fransesch les suas letr[e]s.
Mi. del Monasterio de Pedralbes (Barcelona, sigio xiv).
Pocos días antes de la muerte de la Reina de Aragón dofia Elisenda (19 de
julio de 1 364), la Abadesa del Real Monasterio de Santa Maria de Pedralbes, Sor
Sibilia de Caixans, mandó hacer un inventario de lo que poseía el Monasterio, y
en él figuran:
Ítem 11 flors sanctorum qm son en romanç
Ítem I flors sanctorum qui es en leUi (1).
He examinado, gracias é la amabilidad de Sor Eulalia de Anzizu, las cuatro
hojas que sc conservan de uno dc los flos sanctorum c atala nes, correspondientes
à los folios clxxiiii y clxxvii. Contienen parte de la vida de San León Papa, y
casi toda ia de San Pedro. Està escrito à dos columnas; títulos encarnados y dos
letras iniciales, una roja y otra azul. La vida de San Pedro comienza así:
(tol. clxxiiii r, col. 2): Pere hac .111. noms. cor ell fo apeliat Simon barjona e
Simon uol dir obedient o posant tristea. Bariona uol dir fill de coloma... |
[fol. clxxvii b 2 ):... en apresen Nero ocis la sua mara per so que vees en qual
manera auia estat en lo uentre delia els phisicians lon reprengueren molt fort e
li digueren que ell procuraua la sua...
Ms. 113 de Ripoll (Archlvo de la Corona de Aragón) («iglo xiv).
190 X 2 50 milímetros, 140 folios, pergamino, é dos columnas de 35 líneas,
capitales rojas y azules alternadas. Beer lo da como del sigio xiv (a).
A cste códice debió de referirse Nicolàs Antonio en su Bibl. Nov., 11 , pàg. 344,
edit. 1788: Anonymus alius, Cathalanus, scripsit propria lingua suae gentis
Flos Sanctorum, qui ms. fuit in bibliotheca Olivariensi.
Desgraciadamente està incompleto. Comienza en el folio 81. Dentro del texto,
entre los folios 1 20 y 121, estén intercalados el 74, 75, 76 y 77. Al verso del
folio 140 hay un índicc ó tabla de los santos, en parte ilegible por lo gastado de
la letra. He logrado lecr el nombre De sant Antoni frare menor, Efectivamente
se trata de la Leyenda del santo que figuraba en la parte perdida de este ma-
nuscrito. Solo nos quedan, por desgracia, las últimas líneas, correspondientes
é las primeras del folio 74 r, columna 1.* Son traducción nada menos que de la
Legenda prima de San Antonio, de la cual poseemos una edición critica hecha
por León de Kerval (3). Dada la importància del texto, lo transcribo aquí junto
con el original latino:
(1) Sor Eulalia de Ansitu, Fuites històriques del Real Monestir de Santa Maria de
Pedralbes , pàg. 8a.
(a) Die Handsekriften des Klosters Santa Maria de Ripoll, II. Wien, Hòlder, 1908,
pàg. ni.
(3) Sanet i Antonii de Padsta vitae dmae quòrum altera kuaesque inèdita... (Collection
et Rudes et de documents smr Pkistoire religieuse et litUredre du Moytn Age, to me V, Paria,
Fischbacher, 1904. Toma Kerval por base de m edición el manuscnto 286 del monasterio
de Alcobaaa, del sigio xin, existente hoy en la Nacional de Lisboa. Se había publicado ya
Digitized by Goosle
Original from
UNiVERSITY Of CAUFeftN+A-
... ?. Veniena igitur, die quadam, ad
clauauram qua cingebatur paoicium,
▼ovit quod, ei beatus Antonius illud a
paascribua cuatodiret, aepulcrum cjua
noviea viaitaret. 4. Facto autem vo¬
to, moz uno agmine magna dictarum
avium numeroaitaa loco ceaait, nec au-
per aalicea panicium cingentea ullua,
quem ccrneret, paaaer manait (1).
nuvg (aic.) deia ocela no romanie tant
que un dia la fembra uench ala aloaura
del pania e feu uot a sent Antoni que ai
aquel pania deia ocela guardaue que*l
aeu aepulcre .IX uegade8 uisitarie. e
mantinent fey t lo uot tota loa oeela aen
partiren, ai que nom romaa negu. ni
sobre lo panis ni sobre loa aalaea qui
eren en torn del camp.
Aai acaba laleyendade San Antonio y aigue la de Sent Leonart. Tampoco Vora-
gine puao en au legendario la vida de San Antonio. La que aparece en algunoa
manuacritoa y en loa impresos ea interpolada como laa de San Franciaco y Santa
Isabel de Hungría. Ea breve y la traen el manuacrito del Escorial y el de Vich.
En este úktimo comienza en el íolio cccclxxiii b i: Antoni frare menor fo natural
de Lisbona del regna de Castella e deia terra d’Espanya e nasqué de honrats... |
(fol. cdlxxiv b 1 ]: e majorment com ea coae acoatumade e axi les mana juntes
tinent lo seu sperit aen ana a Deu devant 1 altar.» La del legendario de Ripoll, à
lo que ae ve por la preciosa muestra que nos queda, ea independiente de la com-
pilación tradicional de Voragine, lo cual acrecienta au valor, mayormente si
toda ella ae aacó de la Legenda prima, la fundamental de la biografia de San
Antonio (2).
En la tabla indicada logré deacifrar en el lugar anterior é la Leyenda del Tau-
maturgo paduano el titulo De sant Franses. Làatima que no ae conserven loa íolioa
correapondientea à esta Leyenda . Tal vez seria independiente, como la de San
Antonio; traducción ó arreglo quizé de laa de Celano ó Julién de Spira, como
laa que ha encontrado en loa legendarios franceses el P. Ubaldo de Alençón,
capuchino (3).
por primera vez la Legenda prima en Portugalliae monumenta històrica, Scriptor ., Lis¬
boa, 1856, pàg. 96 y 116-130.
(1) S. Asetonü Legenda prima, n.° 4$, pég. 112.
(2) El sabio romanista P. Meyer ha estndiado seriamente los legendarios franceses
medioevales, examinando muchos manoscritos y claiificéndolos por familia*. Cf. Légendes
hagiographiques en / rançats (Histoite littcrairc dt la France, tomo XXXIII (1906), pigi-
nas 378*458 ) Machos de ellos no tienen niogún parentesco con la compilación de Voragine.
(V. Meyer Noticc du Ms. joj de Qucesds Col·legi, Oxford, Legendier fran gais , en Romania,
arrií 1905, tomo XXXIV, pàgs. 215-236.) Ha sido error b as tan te común entre los cataloga¬
dores de manoreritos atribuir todoa los legendarios i Voragine. Sin ir màa lejos, Shiff da
el legendario del Marquès de Santillana como traducción de la Legenda de Voragine, y ya
por la disersa clasificación, ya por la vida de San Blaa que transcribe, podia haber advertido
que nada tiene que ver con ella. (V. Mario Shiff, La Bibliothïque du Marquis de Santillane,
Paria, 1905, Bouillon (Bibliotfàque de VÉcole eUs Hauits Études . Sciences Històriques et
Fkilològiques), fase. 153, pègi. 247-258.) El legendario de Ripoll y el de Santillana signen un
orden jeràrquico mAs bien que litúrgico. Me re ce leerse sobre las diversas especies de legen-
darios medioevales el notable trabajo, ya citado, del P. Poncelet: Le Légendier de Pierre Calo .
(3) Cf. Ubald d* Alençón, Deux vies romanes de Saint Ftangois d* As si se , Paris, 1909,
Alphonse Pi card. En 8.o, 63 pàginaa.
\
Digitized by Google
Original from
- U N tVERSFFY- e F CAL I FO RNIA^
Notícia de alguno» códioes
que oonetan en antíguos Inventario» y registro»
1. C6d. del rey D. Juan L
En i 383 el infante D. Juan de Aragón compra un Flor « sanctorum (1) y é lo*
pocos meses, en 1384 pide encarecidamente otro que había sido de Ramondes
Pla, ciuiada de Barchinona, a mossèn Ramon Alamany. En 1 389, ya Rey, manda
«... an Pere Palau que cerch diligentment en lo nostre Archiu un Flors Sanct or u m
en romanç quey deu csser... E si per ventura lo dit Flors Sanctormm nos trobave
fets-ne cercar en la Ciutat, e si sen hi trobe alcú, tramettets-lon prestament (2).
2 . C6d. de Alfonso V el Magnànlmo.
En el Inventario de los hienes muebles de Alfonso V de Aragón como Infante y
como Rey ( 1412 - 1424 ), publicado por D. Eduardo Gonzélez Hurtebise (3), figura:
citem .j. libre scrit en pergamins, appellat Flors sanctorum, en cathala, e ea a
corondells, ab posta de fust cubert de cuyro vert, ab .j. troç de cadena de ferre
quiste a la una post. E comença lo començament de la rubrica ab lctres negres
Del aveniment, e comença lo titol del dit libre en letres vermelles Açi comencen
les vides, e après lo començament en letres negres Tot lo temps ab una gran T de
color blaua e vermella, e tot al entorn de la pagina floreiat de color vermella. E
feneix en letres negres nom sieu, Amens (4).
3. Cód. de dofta Maria, reina de Arag6n.
Inventari dels lihres de Dona Maria Reyna d Arago e de les Sicilies, hecho
en 14^8 (5), n.° 55: «Ítem hun altre libre appellat Flors Sanctorum, ab cubertes
de fust e cuberta de cuyro, picades ab nou bolles, rubrica procedent, comença:
En nom de Deu sia qui feu lo cel e la terra, scrit en pergami tot a corondells, e
(l) A. Rubió y Lluch Documents fer l'historia dt la cultura catalans mtg-cval. Vol. I»
Barcelona, 1908, «L’Avenç» (Institut Estudis Catalans: Pal in de la Diputació), pAgi-
nas 314 y 31$, doc. cccxlv.
(3) Rubió y Lluch, o. c., pàg. 317, cccxLvm. — Fraodsco Bofarull, Dat oc para la
historia de la bibliografia en la Corte Aragonesa, aiglo Xiv. Coleccióa de Cartai del Archi-
vo general de la Corona de Aragón. Reinado de D. Juan I. (Belstin de la Sociedad Arques
Ugica Lulianm, Palma de Mallorca, 3 $ de octubre de 1887, II, 163. — Joaeph Coroleo,
Documents kistoríchs catalans del sigle XIV\ Coleceió de cartas familiars corresponents als
regnats de Pere del Punyalet y Johan I, Barcelona, 1889, pig. 134.
(3) Institut d’estudis catalans. Anuari mcmvii, Barcelona. Palau de la Diputació, pAgi-
nas 184-188.
( 4 ) Píg. 184 , B O 381 (13).
(5) Publicado primermmente por el archivero de VaWncta D. V. Velasco on la Revista
de Archfoos , BibHotccas y Museos t t.» epoca, tomo II (Madrid, 1873), pAgs. 11 y 38 , y ahora
de nuevo con mfs es mero en el Recull de textes cat al ans antieks , vol. VIII, Barcelona,
«La Acadèmica», 1907, pAg. 19.
Diaitized
__ Original from
UNIVERSITY OFXAUfORNIA-
— as —
fcncix nori cinch dies en les kalendts de Juny, segons pus larch es contengut en
libre de scriuà de ració».
4. Cód. de D. Pedro el Condeetable de Portugal.
En el Inventario de la biblioteca de D. Pedro el Condeetable de Portugal ( 1429 -
1466 ) (i): aPrimo un libre scrit en pergamins appellat flors sanctorum, en romanç,
de forma de full maior, ab cobertes de cuyro vermelles empremptades ab quatre
gaffets de leuto ab sos parxes de seda blava. Feneix la penúltima carta del poble
gentil . Es escrit a colondells. Es reservat dins una cuberta de drap violat.»
En los que é continuación sigueu, no se declara si estén escritos en latin ó ea
romance:
a) Cód. de Alfonso «I (1335).
En i3?5 Alfonso UI manda à la noble sefiora Blanca de Cervellón que le de-
vuelva su Flors sanctorum (a).
b) Cód. de R. Gorovardes (1400).
En el Inventario de Bernat Gorovardes (3): «Any 1400. Mori aquest any Berna
Gorovardes Rector de la parròquia de Sta. Perpetua, y consten en l’inventari de
sos bens aquets llibres:... un libre de pergami apelat Flors sanctorum.*
c) Cód. del rey D. Martin (1404).
En 1404 (4), el rey D. Martín I pide à Ramón Alemany de Cervelló, desde
Valldaura, un Flos sanctorum: «puys nos sem retrets per alguns dies en aquest
loch solitari e prou contemplatiu, prenem gran plaer en legir les vides dels sants,
e com haiam entes que tenits .i. bell e bon flos sanctorum, pregam-vos affectuosa-
ment e de cor que aquell nos trametats per lo portador de la present,de la nostra
cambra, e sera cosa de la qual nos farets complacencia singular» (ç).
(l) Andrés Balaguer y Merino, D . Pedro el Comdcstable de Portugal (14SÇ-1466). Ge-
rona, 1881. Inventario de la biblioteca, pàg. SI, n.° 6. En la pàg. 24, n.° 5, figura otro
Flat sanctorum , al parecer, latino.
(s) Rubió y Lluch, o. c., XCIV, pàg. 113.
(3) Moasen Joan Segura, «Aplecb de documents curiosos e inèdits fahents per la histo¬
ria de las costums de Catalunya (Jochs Florals de Barcelona, any 1885), Barcelona, Bo-
tampa «La Renaix en sa», 1885, pàgs. 178 y 179.
(4) Rubió y Lluch, o. c., ccccxciv, pàg. 432.
(5) En el Inventari dels libres de D . Marti / d (l) * 3 4 5 * * * 9 Aragó, publicado por el Sr. Massó y
Torrents en la Revue Hisfanique, de París, tomo XII (1905), no se hace mención màs que
de un Flos Sanctorum en latin: «ítem vn altre libre gros appe'lat Flos Sanctorum en lati
scrit en pergamins ab posts de fust cubert de cuyro vermell ab .v. claus a cada post et .nu.
tancadors de cuyro vermell lo qual es scrit de letra antigua et lo qual comença Passionem
Sondi Andrés e faneix usque in flnem », n 0 180, pig. 439.
4
Digitized by
Original from
UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA
— 2Ó —
d) Cód. del Prfnclpe de Viana (14Ó1).
En el Inventario de los hienes del Príncipe de Viana, hecho en 1461, figura:
Ítem lo Flos Sanet or um. (V. Document os inéditos del Archivo de la Corona de
Aragón, tomo XXVI, pàg. 143.
e) Se utiliza A menudo la Historia 6 Legenda Lombardica en el «Recull de
eximplta e miracles, gestes e faules ordenades per A. B. C., tretes de un manuscrit
en pergami del començament del segle xv, ara perprimera volta estampades baix
la direcció d’en Marian Aguiló y Fuster. Barcelona, 1873-1903, Verdaguer y Fidel
Giró. (Biblioteca Catalana, dirigida per En M. Aguiló.)
Solo hay en este abeccdario un relato referente ó San Francisco, tornado tam-
bién de dicha Leyenda: Miracle de una fembra qui ressuscita per merit de sent
Ftancesch, segons ques recompte en la historia lombardica . Una fembra qui era
molt deuota a sent Francesch, con fon morta stauen en derredor del lit molts
religiosos qui feyen loffici, etc. (Vol. 1 , pégs. 262 y 2 63.)
Impresos
Barcelona, Rosenbach (1494).
Flos sanctorum romaoçat. Barcelona. Johan Rosenbach, alamany de Haidel-
berg, 1494 (1 de febrer).—Hay un ejemplar completo en la Biblioteca Nacional de
Madrid y otro incompleto en la Biblioteca Universitària de Barcelona (t).
D. Gregorio Mayans describió un ejemplar de esta edición — liber insignis ra -
ritatis et summi pretii, — en su carta inèdita dirigida A Gerardo Meerman, sobre
los Origenes de la Imprenta en Espaha (2).
Sobre los grabados de esta edición véase Sanpere y Miquel, De la introducción
y establecimiento de la Imprenta en las coronas de Aragón y Castilla y de los im-
presores de los incunables catalanes, Barcelona, «L'Avenç», 1909, pAg. 315.
La Taula per trobar les vides dels sanets que estA al fin, pone la vida de San
Francisco en el folio cclx, y no comienzaaquí sino en el folio 265 v,columna 2.*,
linea sexta, según me comunica el encargado de la sección de Raros é Incunables
de la Biblioteca Nacional de Madrid, D. Gabriel M. del Río. El ejemplar de Barce¬
lona cstA falto de este folio. En ambos ejemplarea al folio 263 sigue el cclxviii,
signatura F iiii sin interrumpir la relación de la vida de San Francisco, pero el
verso està equivocado por error de los impresores. Estas dos columnas corres-
ponden al recto del folio cclxvixii, y viceversa. En el ejemplar de Barcelona falta
el siguiente folio que, según comunicación del Sr. del Río, no tiene signatura y la
foliación débe de estar equivocada puesto que dice 268 . Al verso, columna a. a , ter¬
mina la vida: senyal solia senyalar sanct francesch les sues letres . EstA entre las
de sanct Leodegari y sanct Dyonis ariopagita.
El ejemplar de la Universidad de Barcelona procede del Convent de S.Joseph
de Carmelitas Descalços de Barcelona, según nota que va al frente. A él se refiere
Torres Amat (Escritores Catalanes..., Barcelona 1836, pàg. 701, col. i. a ). En esta
(1) Haebler, Bibliografia Ibérica del sigla XV^ 1903, pAgi. 126 y 127.
(2) Serrano y Morales, Diccionario de impresores valencianes, València, 1898-1890,
Domènec, pàgs. 510 y 511.
Digitized by Gao
Original from
tM¥EBSfTY_QE. CAL·I
— 37 —
odición incunable, sobre haberse modernizado notablcmcntc el lenguaje, abun¬
den las lecciones groseras y crratas dc imprcnta, y mucbas de las primeras sc
reproducen en las ediciones postcriorcs (i) t
^València, Hagenbach y Hutz (ca. 1496)?
En la biblioteca del Seminario de Barcelona hay un Flos Sanctorum catalàn,
falto de portada, colofón y algunas hojas al fin. Comienza en el lolio 11 r, co-
rrespondiente é la signatura a ii: Prólogo. Del aduent . En el raargcn superior se
\cc.Esde la Biblioteca Catalana pública Episcopal de Barcelona. El ultimo folio
es el cclxvi, signatura H ii, correspondiente b la vida dc sant Bernardi. A dos
columnas, de 44 líneas cada una, con huecos para las capitales, que estén indi¬
cades con letras minúscules. No he visto mencionada esta peregrina edición en
ninguna bibliogralia. Los caracteres son idénticos é los empleados por Pedro
Hagcnbach y Leonardo Hutz en la impresión de la obra de Guillermo del Podio:
Comentaria Musices, València, 1496. (V. Haebler, Tipografia ibèrica del siglo XV,
La Haya, Nijhoff, 1902, tacsímile n.° 1 29) (2).
La vida de San Francisco està entre la de sant Remigi y la de Sant Dyonis. Al
lolio cci b 2: La interpretació de sant Francesc. | Rancesc hague nom iohan pri¬
merament, mas après se feu no- [fol. ccii r a] menar francesc... (Grabado del Santo,
idéntico al de Sant Bernard, con un crucifijo en la mano derecha y leyendo un
libro que tiene en la izquierda.) Columna 2 b: Rancesc fon servent e amic del
altisme. Ell nasqué cn la ciutat de Assis... | [fol. cctiu v 2]: E ab semblant senyal
solia lo benaventurat sant francesc senyalar les sues letres.
València, CostiUa (1514).
Flos son | ctorum No | uament stampat corregit y ben examinat, per lo reuerent
(1) Ni estas ligeras notas tienen pretensión científica, ni la litta de ediciones pasa de ser
provisional Mis investigaciones no han salido de Barcelona y las be llevado à cabo en corto
período de tiempo. No me sorprendería el hallasgo de otras ediciones. que es fàcil se hicieaen
en Barcelona entre 1494 y 1524. A este propósiío es curioso el siguiente dato hallado por
el Sr. Sanpere y Miqnel en el Archivo de Protocolos de Barcelona. cEnrique Squirol, alemén,
estampero, cindadano de Barcelona, confiesa y reconoce deber é Carmino Ferrer, 18 libraa
y 15 sueldos, moneda barcelonesa, resto de 63 libras y 15 sueldos, precio de 150 voltí menes
del Flos sanctorum, qne aquél le vendió tí rasòn de 8 sneldos 6 dineros el ejemplar, qne tenia
por Jaime Cley, estampador de Lilio (alemén), los cuales había comprado para dicho Car¬
mino el mercader Miqnel Riera.» Archivo de Protocolos de Barcelona: Manual núm. 10 de
Ptdro Pascual. Lnnes 17 de julio de 1508. (Sanpere y Miqnel, o. c , pég. 287, nota )
(3) Pléceme hacer ptíblico mi agradecimiento con el bibliotecario del Seminario doctor
D. Gnmersindo Alabart por las facilidades qne me ha dado para lograr la identificación de
este peregrino ejemplar. Hago extensiva mi gratitud é los encargados de las Biblioteca» y
Archivos de Barcelona, y é mosén José Gudiol, conservador del Moseo Epiícopal de Vich,
por la amable acogida qne me han dispensado, presténdome toda clase de servicios y libroe
de sns colecciones partien lmres, de qne yo c tresco. Rec i ban asimismo las gracias més cor*
d iaies el Sr. D. Trinidad de Fontcuberta, y su hijo D. Javier, qne me han abierto sn rica
biblioteca, atendiéndome con particolar solicitud, lo mismo qne mi distiognido amigo el
ilustrado bibliòfilo D. Clemente Miralles de Imperial, que con generoso d et p rendim i en to
pooe é mi disposiciòn sn selecta biblioteca de Sarrié.
Digitized by
Original from
— 28 —
mossèn | Cathalunya. afegides certes vides que fins aci no eren.— Colofón.. fou
empremptat lo | present Libre: nomenat Flors sanctorum: ara nouament corregit
y e | mendat: en la metropolitana ciutat de València: en lo carrer d’Ja verge Maria
de gracia: per art e indústria de Gorge costilla. Acabas a | xxv dies del mes de
Febrer: any M. d. xiiii. (Escudo y signo del impresor.) Folio, letra gòtica, à dos
columnas, grabados en madera, a86 folios numerados,
D. Maríano Aguiló describe esta edición en su Bibliogrmfia catalana, cuyo
pliego correspondiente he podido ver gracias é la buena amistad de su hijo don
Angel Aguiló, Bibliotecario de la Universidad. «Es obra muy rara— advierte ei
Sr. Aguiló, — he visto un solo ejemplar, y no sé que ninguna bibliografia hable
de ella» (pàg. 717, col. a.*) No dice la procedència de este ejemplar completo.
Por ciertos detalles de paginación que da, me ha sido fàcil identificar dos e}eta¬
piaré 8 incompletos, perteneciente uno de ellos al Institut d'Estudis Catalans (1),
y el otro al Sr. D. Salvador Babra, que generosamente lo ha puesto é mi dispoai-
ción. Ambos, por desgracia, estén faltos de portada, colofón y no pocos folios. El
segundo lleva en el folio xxiii r, con que comienza, la estampilla de la librería del
canónigo D. Jaime Ripoll y Vilamajor.
El inolvidable Serrano y Morales dió é conocer los documentos del protocolo
de Jerónimo Carbonell, que se conservan en el Archivo del Colegio del Corpus
Christi, n.* 71a, en virtud de los cuales se comprometia Costilla à imprimir
seiscientos ejemplares del Flos Sanctorum à Gaspar Trincher. Dichos documentos
son de fines de agosto de 1517. Después de haberlos transcrito, afiade el Sr. Se¬
rrano y Morales: «No tenemos noticia dc que Uegara à imprimirse el Flos Sancto¬
rum à que se refieren estos documentos» (a).
La vida de San Francisco està entre las de sent Kemigi y sent Dionis.
[fol. eexu a 1 1 : Francés hague nom Johan primerament, mas apresse feu nomenar
francès... | Col. a.*(Grabado de San Francisco, que le representa con un crucifijo
en la mano derecha.) Francés fou servent e amich del altisme. Ell nayxque enla
ciutat de assise fon mercader... | [fol. ccxv a 1]: E ab semblant senyal solia lo
benaventurat sent Francés senyalar les sues letres.
Barcelona, Amorós (1524).
Flos | san | torum: nouament fet | e corregit: E aíegit | moltes altres vides | de
sanets: e sanctes | Ab la passió de nostre mestre redemptor | Jesus. — Colofón:
Fonch stampada | la present obra en la insigna Ciutat de Bar | celona per Carles
Amoros prouensal. a. xxvi | d'Febrer. En lany. Mil. D. e xxiiii. — En folio, letra
gòtica, à dos columnas, cclxxiii folios, màs diez al principio, sin enumerar.
Hay un ejemplar en la Biblioteca Universitària de Barcelona,y otro incompleto
y deteriorado en la del Institut d'Estudis Catalans (7). Edición descrita por Agui¬
ló, pàg. 716, n.° 1.067. d ejemplar del Institut falta casi toda la leyenda de
San Francisco.
La vida de San Francisco està entre la de sant Remigi y la de sant Dyonis.
[fol. cxcií b i]i La interpretació de sanct Ftances .—Francés hague nom Joan pri-
(1) Dictamen-acord de YInsiitvt ePBstvdis Catalans proposant a la Excma. Dipvtació,
Provincial de Barcelona radquisició de la Biblioteca Agviló. Barcelona, «La Neotipia», 1907.
pàg. 11. —En eate Dictamen hay un inventario provisional de los principales manuscritos é
impresos de la Biblioteca Aguiló, adquirida por el Institut <f Estudis Catalans.
(a) Diedonario de impresor es valen dan os, València, Domènech, 1898-1899, pàgs. 96-99.
(3) Dictamen-acord de l'Institut, pàg. 8.
DigitizedJay
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
merament... | De sant Franc**.— Francés fon aeruent e amich del altiame. Ell
mnsque enla ciutat d’aaais e fonch mercader c via- [col. 2.*]: grabado del Santo que
aparece entre ílorea con un crucifijo cn ia mano derecha y un libro abierto en la
ixquierda (i) | [fol. clxxxv a 2) (debe aer clxxxxv): E ab aemblant aenyal solia lo
benaventurat aanet Franceach senyalar les sues letrea.
Barcelona, Amorós (1547).
Fio* dels sonets (grabado dc Nueatra Seàora aentada en un trono con el Nifio
Jcaüa y doa éngelea arrodillados). Colofón: Feneix lo | present libre anomenat
Flos Sanctorum: en que ai son afíegidea moltes vides de aancta y sanctes a deape |
ses de Jaume Laeera librater ciutada de Bar | celona; al primer | de Setembre.
Any Mil | aincb cents y qua* | ranta act.~Lctra gòtica, é doa columnaa, 3 17 folioa,
més 1 2 ain foliar al principio; con grabadoa. Falta el lolio primero. Edición no
mencionada por Aguiló. (Institut d'Estudis Catalans, de Barcelona).
[Fol. 2 38 b 1 ): La interpretació de sanct Francesch. — Franceach hague nom
Juan primerament... | [col. 2 .*]; Franceach fonch servent y amich del altiame... |
[fol. ccxli a i]ï y ab semblant aenyal aolia lo benaventurat aanet Franceach se¬
nyalar les sues letrea.
Barcelona, Montpezat (1548).
Flos aanc | torum no | uament estampat: y ab | molta diligència corre | git per
lo reuerent mestre | Steue Ferrer lector de | la Seu de Barcelona... M. D. x L ix. —
Colofón: estampat en la insigne ciutat de Barce | lona | per Pere Montpe | zat
e8tamper: A .v. de Noembre del | any M. | D. xL | viii. —Folio, letra gòtica, é dos
columnaa, con grabadoa; 269 hojas íoliadaa, y 1 2 al principio ain loliar.
Biblioteca del Seminario de Barcelona. Ejemplar mencionado por Torres Amat
(Escritores, pag. 241). A esta edición quiao relerirse el P. Onofre Relléa, S. J., en
au Historia de San Narciso, Obispo y Patrón de Girona, Barcelona, 1679, pàg. 28:
«dos Flos sanctorwn impresaos en lengua catalana uno por Moaaen Pedro (aic)
Ferrer en lengua lemoaina, y otro del P. Maeatro Coll, religioso de Santo Domin¬
go.» Torres Amat citó de memòria esta edición, dandoasi ocasión é que el Sr. Mo-
liné y Braaéa la haya creido imaginaria: «Per cert — escribe el Sr. Moliné, —que
en Torres Amat, ab erro evident, confon aquesta última edició (la de i 547)ab
una imaginaria de 1 549 feta a despeses del llibreter Jaume Caceres» (2}.
(1) Este grabado, que indudablemente te biro à vista del de la edición atribuïda é
Hagenbach, lo había em plet do antes Amorós en la portada de la Cepilatie meus multerum
priuilegierum Fra tribu* minoribus tí aliis mendieantiòus eencesserum, impresa en mayo
de 1523. Se repite el grabado en el Speeu/um fratmm minerum per quemdem reuetendmm
pstrtm, cuat es set preuintialis fratrum wnnerum premniü Semeti Jacobi tditum, impreso por
Amorós el mismo mes, y que signe é la obra anterior en nn ejemplar que he vialo en la
Biblioteca Universitària de Barcelona, y en otro descríto en la Bihlietkeca Catkelue Iktele -
gicavUesima tertis . Catalogue 106 de la Librairie ancienne de Ludwig Roaentkal, de Munieb,
pàg. 135, n.° 1.959, «I 11 * l > exie todavía otra adición rarísima. En el ejemplar del Seminario
de Barcelona qne me ha mostrado el bibliotecario, Dr. Alabart, no esté el Spccmlum.
Otra ves aparece el grabado en las Nevi rtfermstienes SaneHentem teu Censtitutsenum
Fra t ru m Comvtmtuelium... Edite per vnivertum gener alt capi. Inter smne ... (a. ijoo)... russa r..
D. Alexandria, pape sexti, impresas por Carlos Amorós, en Barcelona, en 1540.
(2) La sanctissima passió de nostre senyor Jesuchrist segona tots los quatre evangelfia-
Digitized by
Original from
UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA
— 3° —
Digitized
Aguiló (i) la deacribe ain citar la procedència del ejemplar que tuvo é la vista.
Al folio cxc b 21 La interpretació de sonet Frmncesck . — Franceach hague nom
Johan primerament... | [fol. cxci a i]: (Grabado de San Francisco, con un libro en
la mano derecha y el crucifijo en la izquierda.) Franceach fonc aeruent e amic
del altiasime. Ell nasqué en la ciutat de Assis... | [fol. exem b i]: E ab semblant
senyal solia lo benauenturat sanct Francesc senyalar les sues lletres.
Barcelona, Cendrat (1575).
No he visto ningún ejemplar de esta edición. Hay uno en la Biblioteca del
seminario de Gerona. El P. Rellés, menciona un Flos Sanctorum del P. Maestro
Coll, religioso de Santo Domingo, el mismo que vió Dorca (a) en la Biblioteca
pública del convento de Predicadores de Santa Catalina, de Barcelona: «ara de
nou corregit y emendat per lo reverent mestre Pere Coll, mestre en sacra theolo-
gia, y prior de Sancta Catherina de la present ciutat, y ajustades ara de nou
moltes vides de sancta y sanctes. Estampat en Barcelona en casa de Jaume Sen-
drat y la viuda Mompesada. Any M.D.LXXV.
5. He adoptado como base de los textos escogidos el manuscritode Paris por
parccerme la copia més antigua y hecha con més esmero que las otras. Sin em¬
bargo, prescindicndo del catalén provenzalizado del texto de París y de las adi-
ciones de los manu8critos més modernos, puede asegurarse que los cuatro
pertenecen é una misma familia ó tipo, lo que quizé no acontezca con los dos
incunables Castellanos; que, por el examen de la vida de Sao Francisco, sospecho
que se trata de dos redacciones independientes.
Tal cual omisión 6 lección menos correcta del manuscrito de Paris la he subs-
tituido por la verdadera de otros manuscritos dentro del texto entre [ ], pero
poniendo en las notas de las variantes la lección del manuscrito de París, ó la
abreviatura om., seòal de omisión. A vista de los originales latinos he corregido
la puntuación, que cambia é veces por completo el sentido. En la ortografia, no
doy é la u valor de consonante. Apunto algunas variantes fonéticas ó morfológi-
cas de los manuscritos que pueden tener algún interès, y que servirén para
apreciar en general los manuscritos. Seftalo algunas de los impresos como ejem-
plo de modernización del lenguaje, que sirva é la ves de glosario para la més
fécil inteligencia de algunos vocablos antiguos. Ayudado por rais buenos amigos
D. Ramón de Alós y Dou y el Sr. Massó y Torrents, he seguido en el texto el sis¬
tema de ( v ) y (•), qne han comenzado é aplicar al catalén los directores de «L’Avenç*.
Para més claridad he numerado el texto, correspondiendo é cada número, por
io regular, una fuente diversa, que se consigna por via de nota. El compilador
tes. Reduyda per lo molt reuerent mestre Johan Gerson canceller del frmosissim estudi gene¬
ral de la molt noble ciutat de Paris. — Barcelona, «La Acadèmica», 1908. Nota al fin del
texto, que es reproducción en facsímil de las primeras péginaa del Flos sanciorum catalén,
impreso por C. Amorós en 1524.
(1) O. c., pég. 316, n.° 1.068.
(2) V. Francisco Dorca, Colección de noticias para la historia de los Santos Mértires
de Gerona, y de otras relativas é la Santa Iglesia de la misma dudad..., pég. 304, g. y
pég. 153. — V. Torres Amat, Escriteres, pég. 183. El P. Francisco Diago no nombra para
nada é este P. Maestro Coll, Prior de Santa Catalina y contemporéneo suyo, en la Histèria
de lo provincià de Aragón de la Orden de Predicadores , desde sm origen hasta 1600. Barcelo¬
na, por Sebastién de Cormellas, 1599.
by
Goosle
Original from
CJMVERSITY OF CALIFÒRNIA-
latino dc la leyenda, abrevia el original, pero le aigue de cerca y usa caai sua
miamaa palabras. Si alguna vez lo desfigura ó deja incompleta la frase, en nota va
el texto auténtico de Celano. (V. n. # 1q, nota 1 y n.* 22, nota 6.)
He aquí laa abreviatura# empleadas en laa notas, algunas de ellas de uso co-
rriente en la literatura franciscaniata:
FUENTES
Cel. Leg. Liturg. — Legenda ad usum ckori de Tomis de Celano.
2 Cel. — Vita secunda de Tomés de Celano.
Cel. Mir. — Tractat us de miraculis de Tomés de Celano.
MANuscRiTOS
P. — Manuscrito de la Biblioteca Nacional dc París.
B. — Manuscrito de la Biblioteca Universitària de Barcelona.
E. — Manuscrito de la Biblioteca del Real Monasterio del Escorial.
V. — Manuscrito del Museo Episcopal da Vich (Barcelona),
1. — Impresos.
Dejando é un lado los milagros obrados por San Francisco en vida y despuéa
de su dulce trénsito, quae sanctitatem nan faciunt sed ostendunt, según lo recuer-
dan los Tres Compafieros (1), he escogido de la Leyenda aquellos rasgos més
caracteríaticoa y representativos del alma del Poverello, como son: el aeréíico amo
de Dios, que le ha valido el dictado de Serafin de Asís; el ideal evangélico, su
preocupación constante, que ni en los últimos momentos le abandona y que le
ha merecido el sobrenombre de Cristo de la Edad Media; el Sacrutn Commer-
cium con Madompna la Povertà; su alegria y júbilo perennes, por ningunas
adversidades enturbiados; la screnidad augusta revelada en sus dichos y he-
chos, de que es admirable comentario el capitulo, siempre nuevo, de la per-
fetta letitia; el profundo respeto y devoto acatamiento é toda criatura, por
ruin y abyecta que sea, que, comenzando en las inanimadas, continua en los
animales, y pasando por los bandidos de Monte Casale, termina en la veneración
sagrada à los teólogos y é los sacerdotes pobrecillos, que son sus senores,
porque sólo é ellos es dado consagrar el Cuerpo del Sefior (2); su humildad y
(0 non content i solurn narraré miracula, quae sanctitatem non faciont, sed oaten—
dnnt, sed etiam sanctae con versat ion is ejus insígnia, et pii beneplaciti volnntatem ostendere
cup ien tes... Quae tamen per modum legendae non scribimtxs, cum dudum de vita sua, et mi*
raculis... sint confectae legendae. Sed velut de ameno prato quosdam flores arbitrio nostro
pulchriorea ezcerpimua, continuatam historiam non sequentes, aed multa aeriose relinquen-
tes...» (Carta de los Ttts Compadires al General Crescencio, fechada en Grecio, 1246, al
enviarle laa notas ó documentoa para la Leyenda de San Francisco.) V. Faloci Pulignani,
Legenda trium Soeiomm es Cod. FulginaUnri, Miscellanea Froneescona, vol. VII, 1898,
Foligno, pég. 84.
(2) Et si baberem tan tam sapientiam, quan tam Salomon habuit, et invenirem paupercn-
los sacerdotes bujus saecnli, in ecdesiis, in quibns morantur, nolo praedicare contra voltin*
ta tem ipsorum. Et ípsos et omnes alios volo timere, amaré et honoraré, sicut meos dominos.
Et nolo in ipsis consideraré peccatum, quia Filium Dei discerno in eis, et domini mei sunt.
Et haec propter hoc facto, quia nihil vídeo corporaliter in hoc saecnlo de ipso sltissimo
Original from
Digitized by Google
— 3* —
mcnosprecio de la honra vana; aquel eapíritu sincero y transparente; las for¬
ma* suaves de adoctrinar é los suyos, més con ejcmplos que con palabrae;
el dulce é iníantil simbolismo con que gusta de revestir sus actos, disírazéndose
yade pobre, ya de peregrino, ó represcntando al vivo el nacimientode Cristo y la
última Cena (i'.; su misión y cmbajada de paz, al fin, como buen juglar del
Sefior (a), portador de la buena nueva y perfecta alegria, del cual dijo cón
mucha verdad el primero dc sus biógrafos, Celano, que por que era muy humüde,
toda mansedumbre mostrava a todos los ombres, conformantese provechosa ments
alas costumbres de todos: sancto entre les sonet os, entre les pecadores quasi nm
dellos (3).
Sarrié (Barcelona), 30 de abril.
Filio Dei nisi aanetissimain Corpus et Sanguinem suum, quod ipti consecrant, et ipsi soli
sliis administrant > (Tutewuntum S. Ft encisa), Strapkuat ItgisUHems ttxtus erigineUs,
Quaracehi, 1897, pég. 266.
(1) V. los ndms. 3, 7 y 24 de los textos catalanes reproductdos. «Daxu empfindet er
za alien Zeiten einen naiven Darstellungtdrang; symbolische Handlungen begleiten sein
ganzes Leben. Ein kindlicher «Spieltrieb» — ich weiss hierffer oor dies profane Wort —
bleibt ihm bis znaa Tode eigen: er «spielt» Bettelmann, s Celano, 1, 4; er «spielt»
Pilger, 2 Celano, 3, 7;*er «spielt» Weibnachten, t Celano, 84 f.; er «spielt» Abendtnahl,
2 Celano, 3, 139. Ja sein ganzes Leben gestaltet sich ihm im hOchsten Sinne des Wortes
ruo «Spiele».(H. Boehmer, Analtkteu ... Einleitung, p. L.)
(2) «E fecho este Céntico delss Criatura», qne esdicho «Céntíco del Sol», por rasón de
dignidad, segand dicho es, ensefió a su3 compafieros cómo lo cantassen. Ca en tanta dulqe-
dumbre e conto'ación era entonçe el espirita suyo que queria embiar por Cray Pacifico, qne
eoel siglo era llamado Rey delos versos, e fue moy curial ensefiador del os cau tos, e darle
algunos frayles espirituales e buenos para que fuessen por el inundo predicando e al abandó
à Dios. Ca queria e dezía que primera mente alguno dellos, qne supiesse predicar, predtonsse
al pueblo e después deia predicación cantassen las Laudas al Sefior assi como juglar es del
Sefior. Mas, acabsdas las Laudas, queria él que el predicador dixesse al pueblo: «Nos somos
juglares del Sefior y en estas cosas queremos ser de vos galardonados, conviene i saber, que
estedes en verdadera penitencia.» E dezía: «ca qué son los siervos de Dios sino en alguna
manera juglares d*ÉI, los quales les deven mover y enderesçar los coraçones delos ornes a
alegrar espiritual mente?» E especial mente lo dezía delos frayles meno res, los quales fueron
dados al pueblo para su salvación.» (Spu. ptrfic. % cap. 100; traducciòn del Florits di Sent
Framci$co % Sevilla, 1492, cap. 121.)
(3) Celano, Logtnda prima, n.° 83, pég. 85; traducciòn del Florits di Sant Frcmciíco,
cap. 149.
Digitized by*
Original from
UNIVERSITY OF CALIFTTRMT/r''
ADDENDA
6. San Pranclsco y sus tres Ordenes (tabia de Borrassà, sigio xv).
He querido que en la tirada aparte, al frente de eatoa ingenuoa relatoa de la
leyenda de San Franciaco, figuraae la reproducción de un fragmento del retablo
pintado en 1415 por Luia Borrassà para el convento de Santa Clara de Vich.
Floreció eate pintor por loa aflos de 1 396 à 1434, època en que se multiplicaban
las copias de los Fio* Sanctorum en catalén, y en la que heraos puesto algunos de
los códices descritos (1).
Familiares debieron de serle, y ya el Sr. Sanpere y Miquel ha indicado que de
ellos tomó més de una vez Borrassà los asuntos de sus tablas, y en ellos halló una
hiente rica de inspiración (a). Bien pudiera ser que al pintar la angelical y hierà¬
tica figura del San Franciaco de Vich, tuviese prcsente la fisonomia del Santo tal
como aparece en la leyenda del Flos Sanctorum .
Demàs de esto el San Franciaco de Borrassà tiene un parentesco muy estrecho
con los de la escuela italiana. Persona tan competente cn matèria de artc como
el profesor de la Universidad de Lyón, Emilio Bcrtaux, ve cierta afinidad entre
Borrassà y algunos pintores dc Umbrfa y de las Marcas. «Cet art doux et un peu
miévre —dice, —que viennent relever quelques détails observés d’après nature,
est directement issu de l'art siennois, qui fut importé à Barcelone dès le milieu
de xiv* siècle. Le catalan Ferrer Bassà, peintre du roi Juan II, dont M. Sanpere y
Miquel a rctrouvé, dans le couvent de Pedralbes, aux portes de Barcelone une
très importante sèrie de peintures muralcs exécutécs vers 1 350, est un disciple
immédiat de Simone Martini: c'est à Avignon, seion toute vraisemblance, qu'il a
dú recueillir les leçons du maltre ami de Pétrarque. Peut-étre vers la fin du
xiv* siècle, les relations commerciales de la Catalogne et de laToscana amenèrent-
elles d’autres importations d'art. II est certain, en tout cas, que les tableaux de
Borrassà ressemblent de la façon la plus invraisemblable aux oeuvres de certains
peintres de l'Ombrie ct des Marches qui suivaient, au commencement du xv* siè¬
cle, les traditions siennoises, comme le peintres catalans» (3).
(l) Sobre Luia Borrassà, véase Sanpere y Miquel, Los cuatrocenlistas ciialams, His -
torta dt la pintura in Cataluüa en el siglo XV, Barcelona, «L’Avenç», 1906, pàgs. 106-173.
En la pàgina 148 hay un grabado de Santa Clara perteueciente al mismo retablo de
Vich.
(3) Sanpere y Miquel, o. c., pàgs. 146 y 150.
(3) Emile Bcrtaux, professeur à la Facultà des lettres de l'Université de Lyon, Lis
prismtífs espagnols , en La Revui <U tart ancien et modime, Paris, tome XXIII (janvier-juin,
1908), pàgs. 376-378. Me aseguran que no tardarà el infatigable investigador Sr. Sanpere y
Miquel en dar à lux pública su estudio sobre las piniuras murales de Ferrer Bassà en uno de
los próximos fascículos de su obra La pintura mig eval catalana . Historia di la pintura a
Catalunya dds scglts VIIIal XV. Entre ellas hay un San Francisco y una Santa Clara,
detràs del armario de la Abadesa, conforme se entra en la sala à mano derecha. Aunqut
con alguna dificultad y esca sa los, pude verlas un momento aprovechando la circunstancias
de estar abierta la clausura con motivo de los sucesos revolucionarioi de julio del pasado
alio.
5
Digitized by
Goosle
Original from
. —UN I ViRSIWjaratBf QBM&zr:--
— 34 —
7> Terto del «Primer Llibre del Crestia» de Fra Francescb Exi-
meniç (f 1409) acerca de la venida de San Franclsco é Barcelona.
La leyenda que he puesto al pie del cuadro de Borrassà es reproduccióo facsi-
mile de parte del capitulo 58 del «Primer libre del volum appellat Crestia ordenat
e compost per lo molt reverent mestre Francesch Ximcnez, maestre en sancta
Theologia, frare menor, digne patriarcha alexandrí, del orde del glorios sanct
Francesch... empremptat... per lo humil empremptador Lambert Palmart, Alemany
(València, 1483)»! del cual hay un ejemplar en la Biblioteca Universitària de
Barcelona (1).
Para ma^or comodidad del lector la traslado aquí en caracteres comentes
según el códice 51 de la Biblioteca de Dalmases, copiado cuarenta y seis afioa
después de la muerte de su autor, el cèlebre polígrafo franciscano, conforme reza
el final: ciíon acabat lo present libre ha XXX del mes de maig del any de nostre
senyor .M.CCCCLV per mans den Anthoni Gabriel Saulinají Como notarà el lector
haciendo el cotcjo con la imprcsión dc València, no deja de haber alguna variante
curiosa. Ocupa el folio 50 r* a-b; Capitol LV 1 JI qui ensenya en especial que en
Catalunya es multitut de sants e y ha cossa fort maravellosa,~*E la nostra beneyta
Catalunya 8era sens tot miracle no placia a Deu ca lexem estar los grans miracles
qui aqui s fan continuadament en la gran e famosa invocassio dita de la Mare de
Deu a Monsserrat ans nostre Senyor Deu ensenya aqui altres grans miracles per
mèrits de molts cossors sants de que Deus Ta honrada axi com de sant Narcis e
de Sant Feliu de Gerona, de sant Fritors e de sant Aulaguer e de sant Sever e de
madona sancta Eulalia de Barchelona e de sancta Tecla de Terrsgona e per molt
d’altres Sants que y ha, los quals eu nomenar seria lonch.
En especial te vull assi dir cosa notable d'aquella gloriosa verge màrtir mado-
na Sancta Eulalia: que com nostre parc sant Fransesch vengues de terre de moros
e preycars a Barchelona en una poca capella de Sant Nicholau, qui era la hon es
ara lo nostra, monestir huy, en la part hon es la capella de sant Loys (3), dix,
sermonant, aquestes paraules: «Amichs meus aiat en devossio especial aquesta
gloriosa verge que Deus vos ha aci donada madona sancta Eulalia, car dich vos
que Deus, per los seus mèrits, te en guardia aquesta ciutat, e per mèrits seus, los
murs d’aquesta ciutat vendran encara ten avall que tancaran aquesta capella.s
Axi com, dc fet, appar de present; car debans la ciutat era molt pocha e no 8 este¬
nia fora los murs vells axi com ara. Puys dix lurs axi: «Sapiats que en aquest loch
aura un notable monestir de frares de mon Orde. Recomanan los vos, per amor
de Jesucriat.»
(1) El Sr. Massó y Torrents prepara para tl Anuari <Ul Institut d'Estudis Catalans on
estudio bibliogràfico sobre los manoscritos, impresos y versiónes de las obras de Eximenis.
Entretanto, véanse Haebler, Bibliografia ibèrica del siglo XV, pàgs. 340-347, y Sbsrslea,
Suppltmtnium et castiga tic ad scriptores trium Ordinum S, Frandsd a Waddòigo alasve des*
criptes... Pars I, Romae, Nardecchia, 1908, pàgs 308-310. Varios documentos que serviràn
para su biografia pueden verte en la obra citada del Sr. Rsbió Lluch, Documents per fUr*
toria de la cultura catalana ... Index alfabetich, pàgs. 460 y 461.
(2) Véanse algunaa noticias acerca del antiguo convento de San Francisco en la obra
del canónigo de Barcelona, M. litre. Sr. D. Cayetano Barraquer y Roviralta Las casas de reli¬
giosos en CataluOa durante el primer tereso del siglo XIX, tomo I, Barcelona, F. J. Altés, 1906,
pàgs. 433 y sigs. Trae curiotas reprodncciones del plano, àbside y claustro. La capilla de
San Luis que figura en el plano (pàg. 440) es del siglo xviii.
Digitized
jvüooQle
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Hoy por hoy esta es la tradicidn escrita més antigua que se conserva de la
yenida de San Francisco é Barcelona y aun de su paso por Catalufta. Me ha pare-
cido bien ponerla aquí, por la raresa extremada de las obras de Eximenis que las
hace inasequibles é muchos, tanto es así que en el estudio més reciente publicado
sobre la venida de San Fraocisco é Catalufta, ni mención de ella sc hace (i).
Letras inlclales
B. Mt. de París.
La F que va al principio de los fragmentos reproducidos del texto catalàn
del Flos Sanctorum es la misma del manuscrito de Paris, adoptado por base, y
cuya copia fotogràfica, así como la de los textos transcritos, se sirvió enviarme por
mediación de cni caro hermano de hébito, R. P. Miguel Angel Sarraute de Narbona,
el venerable dccano de los hispanistas, M. Alfredo Morcl-Fatio, profesor de la
Escuela de Estudiós Superiores en la Sorbona. Complézcome una vez més en
manifestar é ambos sefiores mi profundo agradecimiento.
Mj. de una Regla de Santa Clara en catalàn del Convento de Cla-
risas de Santa Maria de Jerusalén (San Gervasio-Barcelona. — Descripción del
mannscrito y noticia de otros).
La U de la pégina 8 es una hermosa miniatura en varios colores sobre fondo
dorado. Midc 90 mm.de larga por 100 de ancha. Representa é Santa Clara delante
del Papa y dos cardenales pidiendo la aprobación de la Regla. Héllase en una ver-
aión catalana dc la Regla de Santa Clara, que se conserva en el Monastcrio de
Nucstra Seàora de Jerusalén de Barcelona (hoy en San Gervasio) (a), manuscrito
de la segunda mitad del siglo xv, escrito en pergaraino, é linea tirada, títulos
rojos, 10a X 76 mm., 32 folios sin numerar, letras iniciales rojas y azules.
líol. 1 r.*] lohan per la misericòrdia diuinal diacha cardenal de sent Nicholau
en lo carrer (sic) (léase carcer) Tullia. A les amades filles en Christ totes les
abbadeses... Attenent que nos poria fàcilment prouchir que en totes les pro-
uincies e monestirs se hagués la regla per lo sanctissim pare e senyor Urba sobi-
ran bisbe los dies passats sots la sua bulla a vos donada (3)... (fol. 1 v.°] Deia qual
(1) Jaume Collell, Les Floretes de SatU Francesch , Vich, Gauta Afonimnyesa, 1909,
(Biblioteca <P autors vigatmns % vol. VIII), Apèndix. Sant Francesch a Catalunya, pégs. 199-235.
(2) Sobre el monaiterio de Santa Marfa de Jerusalén, véanse Francisco Gonzaga, De
otigine seraphicúe reBgxonis Frandscanae ... Romae, 1587, pég. 1.118; Fr. Francisco Marca,
Chtonica Seraphica de la Provincià de Cafalufia, Parte segunda, Barcelona, Imprenta de los
Padres Carmel i Us Descalzos, 1764. lib. II, caps. X y XI, pégs. 263 y sigs. Este hermoso
monastcrio, construí do por el arqnitecto Martorell, fué pasto de las llamas en la insurrección
de julio del pasado afio, salvéndoie de eilas la igleria, el archivo y otras dependencias.
(3) Es la regla que compuso para las Clarisas el Cardenal Protector de la Orden Juan
Gaetano Omni, confirmada por Urbano IV. Véase Conrado Eubel, Bullara Franciscani
Epitome ... Quaracchi, 1908, Sapplementum, pígs. 176-284. El original latino de la carta del
Cardenal Protector que precede é la Bula de Urbano IV, puede verse en Monuments, or dinis
mmorum , Salamanca, Juan de Porras, 1505, fol. 283 r.°, y en Firmamenta trium ordinum
B. P. nostri Frandsci, París, 1512, fol. viii v. #
Digitized by
Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
— 3 6 —
regla tal ea lo tenor: Aquesta es la regim per lo ssmetissim pmre papa Urbm quart
dada e confermada ales sors de sancta Clara en lany mil e docents . LXIII. a JLV .
dies ans deies kalendes de noembre en lo temps de frare Bonauentura ministre
general del orde dels frares menors .
[U]rba biabe seruent deia aeruenta de Deu... La benauenturada Clara que per
nom e per uirtut clareia e resplandcx... [fol. 4 r. # J: La qual regla ea ajtal. In nomiue
domini . Incipit regula sororum sonete Clare. — A totea aquellea que dexada la
vanilat del mon volran pendre e tenir..
Fin [fol. 30 r.*]: Dada en la ciutat vella lo quinxen dia ana delea kalendea de
noembre lany terç del noatre pontificat.
[Fol. 31 [: Anno domini m·cc·vi· beatua Franciacbua incepit ordinem fratrum
minorum.
Anno domini m·cc·xii* incepit ordinem aancte Clare.
Anno domini m·cc·liii·, v* ydua auguati dominua Innocenciua papa .iiii. con-
firmauit regulam aancte Clare et aui aigilli munimine roborauit pontificatua sui
anno primo. Et poat tres diea beata Clara clauait diem extremum.
Et aub iata regula viuuntomnea aororea prouincie Aragonum exceptia quinqué
monaateriia que aunt in cuatodia Barchinonc, acilicet, Pctrcalbe, Sancti Danielia
Barchinone, Caatilionia, Ville franche, et Gerunde, vt habetur in cronicia or-
dinia (1).
[Fol. 3 2 v. # ] Anno domini M·CC·LXHI 0 ,XV°.kal8. nouembria Urbanua papa . 1111 .
regulam aancte Clare ordinauit. Et viuentea in ea aororea aancte Clare apellarí
mandauit. Et aub iata regula aunt fere omnia monaateria Alamannie et Italie
prouinciarum et quinqué monaateria cuatodie Barchinone, ut dictum cat Et
eodem anno Bonaventura miniater generalia ordinia minorum Capitulum gene-
rale celebrauit Pariaiua. Et protectore ordinis aaaiatente ad aupplicacionem
eorumdem ab obaequiia earum fuerunt absoluti. Et ex conaequenti domino
Iohamti, prefato protectori, vterque fuit ordo commiaaua. Dcmum anno domini
m*cc°xc°, tempore domini Bonifacii pape .VIU. Matheua Cardinalia et protector
dicti ordinia curam viaitationia et correctioni8 generali miniatro et prouinciali-
bua duxit comiltendam a. illorum monaateriorum que ex aua regula uel ex
priuilegio aubaunt cardinali eorum gubernatori aecundum reguian Urbani pape.
Manuscritoa del Convento de Santa Maria de Pedralbes.
A. En el archivo de eate Convento hay un manuacrito idéntico al que acabo
de deacribir, aunque méa moderno (en el folio último verso pone iÇQ5,y bien
podria aer éata la fecha en que ae eacribió). Mide 287 X 197 mm.; pergamino,
42 hojaa sin foliar méa doa de reaguardo; línea tirada, tltuloa rojoa é inicialea
iluminada8. El fol. 2 r.° tiene orla y en la inicial una miniatura de Santa Clara con
la custodia en laa manoa.
B. Méa importante y precioao que loa dos anteriorea manuacritoa ea otro de
eata Regla de Urbano IV que ae guarda en dicho convento. Mide 129 x 9 * mm.,
escrito en pergamino, é línea tirada, 3 7 folioa ain numerar, inicialea rojaa y azulea,
encuadernado en madera, títuloa rojos y en catalén, é diferencia de loa otroa
(1) Cf. Edmund Waaer. Lic. Dr. Lehrer aio Vitaihomachen Gymnuium in Dreaden.
«Entatehang and Auabreitang des Klarizaenordena besonden in den deuUchen Minoríten-
proTÍnzen.» Leipzig, J. C. Hinrichz’·cbe Bachhandlnng, 1906, péga. 63 y 64; Sor Enlalia de
Anzisn, FulUí històriques^ péga. 879.
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
manuscrítos, que los traen en latín. El folio i v. # contiene la historia de la
fundación del monasterío de Pedralbes, de la cual puede verse la traslación
integra en las JFítlles històriques de Sor Eulalia de Anzizu, cap. II, pégs. 15-18.
Al firente de este folio ae lee: Aquest libre es del coueut. deies domes . sors menors .
del honrat monestir . de senta Maria de Pedralba. e es açi la regla lur escrita . en
lati e en romanç . — En el inventario ya citado de Sor Sibilia de Caixans, figura:
ítem la regla de les sors en lati e en romans on un volum (1). Al presente no esté
en este manuscrito la Regla en latín. Quizé estuviera al principio donde parece
que faltan hojas. Al fin hay otros documentos latinos.
[Fol. 2 r.*] Comença la regla deies sors del orde de santa Clara . — Totes aqueles
les quals reebre uolran e tenir la religió nostra, lezada la uanitat del segle seper-
tayn escoue a eles obseruar aquesta lig de uida e de disciplina, uiuen en obedièn¬
cia e sens propri e en castitat e sots clausura.
[Fol. 2 5 v.*) Fin: Dada a Urbevet (sic) enlo quinzen die ans deies kalendes de
noenbre. en lo tercer an. del nostre bisbat
Se trata de una versión catalana més antigua que la de los dos manuscrítos
anteriores, é independiente de ella.
(Fol. 26 r.°] Hec sunt ordinationes per dondnum Benedictum papam XIIedite
in regula monialium or dinis sancte Cletre . — Insuper, etc. Quia decet Christi fa-
mulaa et deuotaa ancillas, que mundanis contemptis... Datum Auinione IV kalen-
das decembris, pontificatus nostri anno secundo (1 336) (2).
[Fol. 31 r.*l Notas sobre la promulgación de las constituciones de Benedicto XII
an el monasterío de Pedralbes (octubre de 1337)1 por el visitador Fr. Ramón de
Basso, Ministro Provincial de Aragón (3).
[Fol. 31 v.*] La versión catalana, incompleta, de las constituciones de Bene¬
dicto XII.
[Fol. 33 r. # ] (A dos columnas). Incipit litera Cardinalis visitat ori. — Iohannes
miseracione diuina sancti Nicholai in carcere Tulliano diachonus Cardinalis Reli-
gioso vivo in Chrísto dilecto lratri ordinis minorum assignando visitatorí per
ministrum administrationis Aragonie ad visitanda monasteria ordinis sancte Clare
infra eiusdem administrationis limites constituta in salutis auctore salutem.-—
Cum ordinem sancte Clare sub spe adiutorii tui ordinis susceperimus gubernan-
dum... | Datum apud Urbem ueterem. Tertio idus decembris. Anno domini 1263.
[Fol. 33 v. # b] Incipit littera Cardinalis ministro.^ Iohannes miseracione di¬
uina sancti Nicholay... Religiosoet prouido uiro in Chrísto dilecto ministro fratrum
ordinis minorum in administracione Aragonie in salutis auctore salutem. — A prí-
mitiuis ordinis tui primordiis quibus in mundum uoluptuose caligine uoluptatis...
| Datum apud Urbem ueterem . 1111 *. idus decembris. anno domini. 1263.
[Fol. 34 v.* a] Incipit littera Ministri generalis ad prouincialem Ministrum. —
In Chrísto sibi karissimo fra ui Ministro Aragonie frater B. ordinis íratrum mino¬
rum generalis Minister et seruus. Salutem et pacem in domino sempiternam.—
Tua, trater karissime, discretio nosse debet quantia perículis, laboribus atque
litigiis íatigatus fuerít hactenus ordo noster occassione monasteriorum sancte
Clare. | [Fol. 35 r.° b] Datum Asisii. quinto kalendas octobrís. Anno domini
M.CC·.LXMII·.
Esta carta de San Buenaventura no figura en la edición monumental de las
(x) Sor Eulalia de Ansisu, o. c., pég. 84.
(2) Véaac Conrmdo Eubel, O. M. Conv., BuUarium franciecanum, tomu» VI, Romae,
Typia Vaticanií, 1902, piga. 40-42.
(3) Véase Sor Eulalia de Ansizu, o. c., pàg. 51.
-Digitized by
Google
Original from
UNIVERSITY OF CÀLÍFÒRNIÀ
- 38 -
Obras del Santo heeha por loa Padrea Franciacanoa de Quaracchi. Sin embargo,
hay que aàadirla é laa contadaa que de él noa quedan, puea tiene todoa loa carac-
teres de autenticidad. Parece que ae trata de una carta oficial, como la aegunda
que publican loa Padrea de Quaracchi, Ad omnes Ordinis Minittros Provintialet,
que algunoa manuacritoa traen como dirigida al Provincial de Toacana (i )•
La epiatola IV que publican loa Padrea de Quaracchi dirigida al Viaitador de laa
Duedaa Pobres de Toacana, Fr. Lorenzo (a),y cuya fecha quizé aea més bien i 263,
afio tercero del Pontificado ae Urbano IV que 1264, tiene eatrecho parenteaeo
con éata que se mandó pocoa dfaa antea é loa Miniatroa Proyincialcs, y en la que
ae lee la miamo fórmula de libertad que han de dar laa Abadeaaa, que consta en
la carta al Viaitador de Toscana (3).
[Fol. 36 r.° y v.°] Lo ocupan unaa ordenacionea de visita para las monjaa, ca*
critaa en latín, diapueataa por ffrater Guillermut de Salanoua Minister Aragonie
et uester uisitater existent. [Fol. 36 v.° b). Estén incompletaa.
El nombre de este Provincial de Aragón no consta en la Sèrie de los Ministroa
Provinciales, que te han podi do hallar, detde el principio de la Prouincia, hatta el
al·lo 1517 , pég. 93, publicada por el P. Fr. Joaeph Antonio de Hebrera en au
Chronica Ser dfica de la Provincià de Aragón... «.• parte, Zaragoza, Larvmbe, 1703.
9. Sellos céreos de los Conventos de Prelres Menorca de Pam¬
plona y Estella t^iglo xiii).
Los sellos del Convento y del Guardién de freires menor es de Pamplona ae
conaervan en el Archivo del Ayuntamiento de Pamplona. B 1 de Estella en el
Archivo de la Diputación de Navarra. Se han aacado loa grabados de loa dibujos
hechos por el Sr. D. Juan lturralde y Suit (q. g. h.) para la obra que prcparaba
sobre Lot Sellos céreos de la Edad Media en el Reino de Navarra, que contiene
méa de 300 recogidoa y dibujadoa por él con paciència de benedictino. Su famí¬
lia tiene el propósito de publicar esta notable colección, que aparcceré é la
vez en el Boletin de la Comisión de Monument os de Navarra, de la que fué alma y
digní8imo Vicepresidente el tínado durante muchoa afios. A mi me cabe la satia-
facción de adelantar laa primiciaa de la labor improba y preciosa del inolvida-
ble D. Juan, avalorando así esta modesta contribución é loa estudiós franciacanoa
ahora que se cumple cl aQiversario dc nueatra amistad, iniciada en la Biblioteca
Universitària de Barcelona, donde le hallé trabajando, enfermo y neuraaténico,un
mea antea de que Dios ae le Ilevara, dejando é aus amigos sumidos en triate
llanto y amargo desconauelo. Que ai mucho valia aquel aabio modeato con cuya
amistad se honraron el conde de Montalembert, Viollet-le-Duc, HObner, Pereda,
D. Pedro Madrazo, Mané y Flaquer y otros, todavía valia més el hombre bueno
espíritu sano y generoao, criatiano de corazón, católico de ley, méa largo en obraa
que en palabras, é quien yo miraba con una suerte de reapeto y dcvoción particu-
(1) S. Bonav., Opera omnia, tomo VIII, Qutracchi, 1898, pég. 470, nota 9 .
(2) Epístola IV ad Fr. Lanrentinm in Administratione Tuscie Viiitatorí pauperam
dominarum... | Aaaisii III non. Octobris a. 1264, Pontif. D. Urbani IV anno III? (S. Bonav.,
Opeta omnia, tomo VIU, pàgs. 471 y 472.)
(3) Sobre la cnestióo de los Visitadores de las Clarisas, véanae Lemment, Der hl. Bona¬
ventura Kardinal und Kirchenlehrer ans dem Fransiskanerorden (1221-1274), Kempten,
Kttsel, 1909, pégs. 208-210; P. Dr. Heribert Holsapfel, O. M., Handbuck der Gtsckichle des
Fransiskanerordens , Freiburg i. B , 1909, pég. 649.
Digitized by
Original from
UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA
— 39 —
lar como al representative man de la raza basca, y prototipo del noble patricio del
antiguo reino de Navarra (i).
10. Otro manuscrito de la leyenda de San Francisco del «Ros
Sanctorum» en catalÀn (existente en la Biblioteca del Escorial, siglo xv).
El bcnemérito cultivador de las letras catalanas y director dC la Biblioteca Cata¬
lana, Sr. D. Ramón Miquel y Planas, que ha honrado sobremenera esta tirada aparte
ofreciendo espontàncamcnte el papel de hilo y japonès, me indicó la existència de
una vida dc San Francisco en cotalén en el manuscrito M-Il-3 de la Biblioteca del
Escorial, poniendo à mi disposión las fotografias relativas à ella. El manuscrito es
de caràcter hagiogràfico, del siglo xv, todo él en catalún, de 129 folios, línea ti¬
rada, de 33 à 24 líneaa cada pàgina, con huecos para las capitales. Comienza con
«les laors de madona sancta Maria», sigue «De menyspreu del mon», «Lo purgatori
de sent Patrici», del cual prepara edlción crítica el Sr. Miquel y Planas, «L’estorie
de Theofill, de santa Euífrasina, Oxarina, Maria Egiptiacha, madona Sancta Paula,
monsenyer sent Luys, etc., ctc.», y en el folio 122 r.° (numeración moderna): En
representació de sent Francesch . — Francesch ach nom primerament Jo han, mas
apres se feu appellar Francesch, lo qual mudament se feu per diverses rahons ...
[Fol. 122 v. 9 ]: Ací comença la vida de sent Francesch. — Francesch fo seruent e
amich del Altissme e nasch en la Ciutat de Sis, e fo mercader e visch vanament en
lo segle entro que fo en edat de JCXX. anys ... | [Fol. 129 r. 9 ]: e ab aytal senyal solia
segelar sent Francesch ses letres .
Ffínito libro sit laus glòria xpo. Amen. — Iste liber scribsit Jacobus de Prato
presbiter Ville santi Petri de auro (Sanpedor) nunch commorans in villa Cardone
cui Deus det bonam vitam Amen. Jo prech Deus e los sants e santes demunt dits
que preguen Deu per mi miyançant la senyora comtesa a qui Deus de bona vida
que jo aya bon benifici e la sua gracia Amen.
La redacción de este manuscrito es relativamente moderna y adolece de los
defectos seftalados en el de Vich y en las ediciones impresas. En él se reproducen
las lecciones falsas ya notadas en el núm. 5, nota 3 y en cl núm. 24, nota 1/ del
texto:
[Fol. 123 v. 9 ]: Molts nobles homens e amichs menysprea e ajusta assi clergues
e lechse ensenya que complissen ço que deya l’avengeli.
[Fol. 128 r. 9 ]: «... a la laor de Deu. E a la oronella comvida al seu hostal dient:
Ben sies tu venguda la mia sor. E quant ell fo a la fíi de sa vida...»
( 1 ) Son dignos de leerse los articulo» que D. Arturo Campió d està escribiendo en La
Avalancha , revista de Pamplona, sobre D. Joan Itnrralde y Suit. Véase ademàs la noticia
necrològica qoe le dedica el Boletin de la Comisión <U Monuments* històricos y artistuos de
Navatro, 2.» Epoca, número i.°, Pamplona, Imprenta Provincial, 1910, pàgs. 57 y 58.
Digitized by
Original from
UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
*
C De sant Françisco hizo estas coplas fray Am
brosio Montesino que se siguen r,)
Mira cómo vela,
o frayle menor,
Sant Françisco, escuela
de ti, pecador.
C Con amor muy bivo,
de fuerça espantosa,
se hizo cativo
de la cruz nudosa.
Esta fué su abrigo,
ésta fué sn esposa,
por llevar seqüela
à su Redeotor.
C Dc la cruz le fabla
el rey cruçifixo
y cada palabra
de las que le dixo
en su alraa labra
amor tan prolixo
que ya no reçela
morir por su amor.
(l) Bsta composiciòn figura eo la edición incunable de lat Coplas,.. que compuso el
venerable sehos padre fray Ambresio Montesino, de la Orden del sancilssimo Seüor ser&fico
sant Françisco de la observançia, à fiedimiento, mandado y instançia de diversos Sefiotes mag -
nfjícosy seMoras deste rey no , sobre divers sa s devoçionesy misteriós de nuestro sancta fe catholica ...
en diversos artes de trobar según la voluntad de los demandantes . El tínico ejemplar conocido
lo pesee el digno bibliotecarto de la Universidad de Barcelona y exoelente amigo mío, 4 on
Plàctdo Aguiló y Fuster, que lo deacribió en su folleto Apuntes bibhogréficos acerca de emaàro
incunables espaholes des conocido s ... (Barcelona, F. Giró, I&88), 1 la ma n do justamente la atea*
ción de los bibliógrafos y eruditot. Haebler (Bibliografia ibèrica delsiglo XV, 1903, pégs. S13
y 914) cree que la impresión et de Toledo, por Juan Visques. Probablemente et la primera
edi c ión de lat Coplas ó Cancionero del famoto poeta de la Corte de lot Reyet Católicos,
corregida mit tarde por el autor en la edición de 1508. Al tefialarel Sr. Aguiló (pig. 9) las
diferen c i a t notables que hay entre tu incunable y las ediciones potteriores, advierte que
en el prhnero hay una composiciòn i San Fran Cisco que no eparece en la edición de 1508.
Bfectrenmente, ésta y las siguientes no treen la qee hoy reprodudmoa, si bo aquel otro
Romanct en honra y glòria de S. Franàsco, co s a puesto por saandato de Cisneros,
Andàbase San Francisco
Por lot mentes epertado,
Sobre las nubes traspuetto,
En Dios vivo irantformado.
Digitized by
Gooole
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
— 42 —
C El divino Vcrbo
qu el pecado arguye
dixo al santo siervo
que del inundo huye:
«Peligro protervo
mi casa destruye,
cata no te duela
ser le valedor,
C «Que yo te declaro,
o siervo bendito,
que me cuesta caro
su preçio infinito.
Pues en su reparo
tú suda un poquito;
cata que se yela
el zelo y fervor.»
C A Françisco plaze
tanto esta sentençia
que estremo se haze
de toda paçiençia;
sólo contrahaze
con su penitençia
la vida perfeta
de su Salvador.
C Son sus dulçes camas
las pefias tan duras,
setos son de rramas
su casa y pinturas.
]0 qué exeraplo y fama,
çiegas criaturas,
qu el mundo os desvela
tan engafiadorl
C Ayunos, çiliçios,
cruda disçiplina
son sus exerçiçios
y oraçión contina.
A tales serviçios
la bondad divina
toda se rrevela,
|y con qué dulçorl
C Eran sus thesoros
de mayor solaz
con continos lloros
refrescar su faz,
pidiendo socorros
al Rey de la paz,
porque bien rrepela
à Satàn traydor.
que escogió el Sr. Menèndez y Pelayo para so preciosa Antologia dtfoitas Ifrüos casUUanos %
tomo IV, Madrid, Hernando y C.\ 1896, pàgt. 288-290, y del cual dice el egregio maestro
qne «por la eoncisión enèrgica mis parece romance caballeresco del ciclo bretón ó carolin¬
gi o, que romance de fraile, compnesto en loor del patriarca de so Orden» (Antologia...,
tomo VI, Madrid, 1896, pàgs. CCXXIX y CCXXX). Aunqoe en el romance se repite tal
cual concepto de las coplas, ambas composiciones tienen so sello particular, y si aquél nos
agrada por la eoncisión enèrgica, èstas nos cautivan por so naturalidad y amable ingenui-
dad, exenta de artificio; en gracia de lo coal bien merecen reimprimirse ahora de noevo, al
cabo de cinco siglos, tanto màs coanto que el Sr. Menéndes y Pelayo al dar las gracias
al Sr. Aguiló por el envio de so folleto, en carta que el felis poseedor de los incunables
guarda como oro en pafio, le dice: «Desconocidos son totalmente para mí [los cua tro incu¬
nables], y tampoco encuentro rastro de ellos en los libros de bibliografia que he leído. Me
ha interesado especialmente lo qoe se refiere al Candontro de Fr. Ambrosio Montesino.»
Y desde febrero de 1888, en qoe se escribió la carta, has ta la fecha, siguen todavía siendo
ejemplares únicos conocidos, aon despuès de la Bibliografia del bibliotecario de Berlín,
Dr. Haebler.
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
— 43 —
C En çarças punchosas
todo se atormenta,
5us cames preçiosas
desnudo ensangrienta;
de terrenas cosas
jamàs se contenta,
antes sienpre anela
al premio mayor.
C La pobreza estima
màs que reynos mil;
oro y plata fina
desdefia por vil;
àjesú se arrima
como à. su adalid;
con él se consuela
y toma sabor.
C O çibdad de Asís,
bendita y dichosa,
que tal flor de lis
sola en ti reposa;
vifias de Engadís
no llevan tal rosa;
por el mundo buela
tu fama y honor.
C O sancto entre todos
ylustre y dotado,
que por torpes lodos
el siglo as dexado;
por diversos modos
te ha diferençiado
aquel Rey que asuela
todo mal error.
Fyn.
C Tu vestido fué
de fuera sayal,
dcntro amor y fe,
tan firme y real;
y por esto sé
ser tú contra el mal
muy cortante açuela
y buen sanador.
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
- ■ -i ^
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Acabóse de imprimir en casa de Fidel Giró, de Barcelona, à 27 dias del
mes de junlo de 1910, al dia siguiente de haber muerto en el óscnlo
del Seftor, confortado con los Santos Sacramentos, el seflor
D. Plàcido Agulló, hermano del venerable patriarca de
las letras catalanas D. Mariano; segnndo Jefe de
esta Biblioteca Universitària, modelo de
fandonarios públlcos, cuya memòria
serà slempre bendita y amable
para cuantos tnvimos la
fortona de honrarnos
con sn amistad.
(R. I. P.)
*
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA
*■ t
I *■ ,
'
.
Digitized by Google
Original from
UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA
Precio: 4 pesetas
Digitized by
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
$5
■ >.« — "*
r
■
• . N - 1 . . - ■ t- í
• *r .
.
2*1 . * >VS
■
O
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA
RETURN TO the circulation desk of any
University of Califòrnia Library
or to the
NORTHERN REGIONAL LIBRARY FACILITY
Bldg. 400, Richmond Field Station
University of Califòrnia
Richmond, CA 94804-4698
ALL BOOKS MAY BE RECALLED AFTER 7 DAYS
2-month loans may be renewed by calling
(510)642-6753
1-year loans may be recharged by bringing books
to NRLF
Renewals and recharges may be made 4 days
prior to due date
DUE AS STAMPED BELOW
DEC 17 1996
UULO 3 2002
20.000 ( 4 / 94 )
gitized by
■ O I
*
Original from
UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA